Avui, 8 de setembre, festa de les dites “Verges trobades” celebrem a Maó la festivitat de la Mare de Déu de Gràcia, patrona de la ciutat.
Tot i que mai no he estat poeta, l’any 2002, el meu amic Mn. Josep Manguán, rector de Santa Maria, em va demanar que escrivís el text d’una pregària per a publicar al dors d’una estampa commemorativa de la festa. Ho vaig fer. És la que transcric tot seguit:
Potser que Vós, mare, hauríeu de fer alguna cosa
des del pedestal
per treure, d’un cop, la imatge aquesta, vostra,
que us mostra avui, com tostemps,
en el paper secundari de gran mitjancera-advocada
de causes que, en primera instància, no tenen solució,
i encapçaleu dins un ordre, és clar,
la revolta pacífica, però decidia i, sobretot, necessària,
per la igualtat dins el món, ergo l’Església,
del sexe vostre, de dona,
tan lloat pels del nostre com a preciós i magnífic,
sempre, però, que es mantengui en un segon paper:
aquell del qual es predica —Oh cinisme!—
que hi ha tothora una gran dona
rere l’home magnífic, poderós o intel·ligent.
Ajudeu-nos per tant, Mare de Gràcia,
Senyora,
a fer possible allò que resa sant Pau:
que entre nosaltres no hi hagi
ni grec ni jueu, ni esclau ni senyor,
ni home ni dona,
ans tots som iguals, fills del mateix Déu.
Josep Maria Quintana 