Ha caigut la darrera estàtua

by

Ahir ens despertàrem amb la notícia que el ministre de Defensa, senyor Alonso, havia ordenat treure l’estàtua eqüestre del General Franco del pati d’armes de l’Acadèmia Militar de Saragossa, i ha decidit obrir un concurs d’idees per a fer un monument que representi la democràcia.

Fixeu-vos, doncs, que durant gairebé trenta anys després d’aprovada la Constitució que demolia tot el sistema jurídico-polític de la dictadura, l’estàtua del dictador continuava encara presidint tots els exercicis “de orden cerrado” que feien els nostres aspirants a militars. Això, que pot semblar esperpèntic (i que potser ho és) ens demostra com n’era de difícil modificar l’estructura de poder del nostre país després de quaranta anys d’un règim on tot el poder real estava sotmès a l’ordre militar.

La dificultat d’entrar en el sistema i de despullar del poder els militars per a convertir-los en servidors (diguem-ne funcionaris) del país, ha estat enorme. Ja ho constatàrem durant la transició i, més concretament, arran del frustrat cop d’estat de Milans del Bosch i Armada. I encara que amb menys intensitat, ho em pogut també constatar arran de la sortida de to del general Mena Aguado, el qual, amb motiu de la Pasqua Militar de 2006, va fer unes afirmacions que clarament se situaven en un sistema com l’anterior on els militars eren un poder autònom capaç de doblegar el civil.

Mena fou destituït immediatament pel ministre Bono, i fa vint-i-quatre hores, el seu successor, el ministre Alonso, ordenava treure l’estàtua eqüestre del General Franco (potser el símbol més preuat de la dictadura) del pati d’armes de l’Acadèmia Militar.

La democràcia està d’enhorabona, i també els militars, perquè ara podran formar-se sense contradiccions visibles i tenint només com a nord la Constitució que ens donàrem voluntàriament tots els espanyols.


%d bloggers like this: