Cuba: comença el futur

by

Havia d’arribar. Fidel Castro ha cedit temporalment el poder al seu germà Raúl durant el temps en què hagi d’estar convalescent d’una intervenció quirúrgica.

Tal com s’han produït els esdeveniments, la situació em recorda la de l’estiu del 1974 quan, una flebitis inesperada obligà el dictador Franco a cedir temporalment els poders al seu successor, el príncep d’Espanya. Aquella vegada, la notícia es donà amb tota sèrie de miraments: que si la successió és temporal, que si es fa d’acord amb la normativa ordinària, que si tomba i que si gira, en definitiva, que esteu tranquils perquè “todo está atado y bien atado.” Aquí, doncs, no passa res.

Però sí que en passen, de coses. I tant! Fidel és el símbol més pròxim d’un sistema il·legítim, injust i no democràtic que manté el poble segrestat per un home i un partit, encara que aquest continuï qualificant-se com de “la revolució”. Han passat ja molts anys des d’aquella entrada a l’Havana dels joves revolucionaris de Sierra Madre, que produí l’abandó del poder i la fugida als Estats Units del corrupte president, Fulgencio Batista y Zaldívar. Però l’esperança aviat es transformà en mal son i el que hauria pogut ser una revolució democràtica acabà essent (i en aquest canvi hi tingué molt a veure l’actitud hostil dels Estats Units) un règim comunista que s’instal·là a l’empara (i amb el suport) de la Unió Soviètica.

Cuba és avui un lloc d’on tothom vol fugir, un lloc on la propaganda oficial i l’estructura fèrria de Castro no han aconseguit de transformar la gran illa caribenya en un país modern i democràtic.

No sé que succeirà en el futur, però és evident que el futur començà ahir amb la transmissió (temporal) del poder a Raúl Castro, el germà petit de Fidel, mà dreta del dictador i ministre de Defensa a Cuba.


%d bloggers like this: