PSC(OE)

by

Cada dia que passa després de la decisió presa per Pasqual Maragall, i ultra el que deixen veure les manifestacions que s’escolten, que t’empastifen les mans de tanta llagoteria que regalimen (com si els ciutadans fóssim tots innocents), tinc la impressió que el PSC (d’acord en això amb el PSOE) ha decidit abandonar l’esperit de grandesa (força més aventurer i amb ambicions importants, que no són, però, fàcils de predir i menys encara d’assegurar) i ha optat per abdicar de l’ambició tot apostant pel renunciament i la modèstia. Viure amb l’ai al cor no els agradava, quan tots sabem que només els qui arrisquen poden assolir metes grans. En definitiva, que el PSOE ha portat el blat a la seva era en connivència amb els homes i dones del PSC, que lentament van substituint la “C” final pel dígraf “OE”, cosa d’altra banda comprensible atesa la realitat del país.

El dubte és què se’n farà de Maragall. Jo voldria que l’encara president continués essent imprevisible i que deixés amb un pam de nas els qui el situen ja a Roma com a nou ambaixador davant el Quirinal. D’altra banda, comprenc que Rodríguez Zapatero vulgui donar-li aquesta ambaixada. Així, amb el tàndem Vázquez (Vaticà) – Maragall (Itàlia) aconseguiria d’experimentar a Roma l’aliança de civilitzacions que predica. I sense sortir del seu propi partit!

Anuncis

%d bloggers like this: