La retirada de Maragall: Una altra versió

by

He rebut un correu on se’m fa un comentari molt particular de la retirada del president Maragall. Penso que respon a un sector no gens petit de la realitat nacionalista catalana que li donava suport, d’ací que, deixant a un costat l’espectacle versallesc que s’ha donat al Parlament de Catalunya, l’exposi als meus lector:

Hola,

Com podeu comprovar amb la renúncia forçada del president Maragall, la política colpista del PP s’ha instal·lat a Catalunya.

La caiguda del president Maragall s’emmarca enmig del “Váyase señor González” i del “mobbing” diari a ZP. L’Espanya negra que abans afusellava als presidents, ara els insulta, els acorrala i els força a dimitir. O a no presentar-se a la reelecció que èticament li tocava després del que ha passat.

Francament tot un avenç. És el progrés i la combinació de les estratègies polítiques amb la misèria de la condició humana en aquestes terres del sud d’Europa. Encara ahir en Zaplana, un “señorito matón” nouvingut de Sagunt, anava dient als periodistes “que era ya una un cadàver político”.

El terrible de cas és que aquest assassinat del president Maragall no ha estat en terres estrangeres espanyoles ni pel terrible enemic espanyol.

Que per cert també ha consentit i participat, sinó que ha succeït dins el nostre meravellós oasi. Ha estat a a “casa nostra”.

Poc a poc en aquest darrers anys es va planificar. ERC fent-li l’acció de govern impossible. Quan no s’amagaven a Perpinyà, li mostraven cada dia la clau del castell i li recordaven la insuportable lleugeresa del seu ser.

I també des de la seva pròpia família, els altres. Ai els altres!. Els altres eren els del seu propi partit que l’havien de defensar des de la primera nit i no varen fer res. Ans al contrari el varen lligar curt des del primer dia. Els seus companys de partit l’haurien a d’haver recolzat sempre i no ho varen fer. Preparant alternatives, els Izetes, Montilles i demés grups interns del PSC eren un niu de bares. “La classe obrera va al paraiso”.

Finalment tot ha estat molt dolorós i el president aïllat per tots, es va suïcidar ahir. Ja és un “cadàver” polític com demanava el guió. És va formar un govern d’esquerres i catalanista, el primer des de la República, i com sempre no es varen posar d’acord. Justament així varen
perdre la mateixa República i també la guerra!!!; ara fa uns anys.

El futur no es presenta saludable per l’esquerra del signe que sigui en aquest petit país.

La jugada malèfica i consumada pel PSOE i PSC ha estat finalitzada. Però l’acabarà pagant durant anys. La cadira de president de la Generalitat no serà ocupada en anys per un socialista. L’error de càlcul ha estat brutal i ja no té solució. Aquest és justament el primer gran error que comet ZP en el seu mandat. Un càlcul nefast per als socialisme a Catalunya. 23 anys més a l’ombra.

Mentre CiU espera el gran retorn triomfant del seu hereu. L’autèntic!. …. Ja veurem també com acabarà.

Ai dels pobles que afusellen als seus homes més preuats!!!

Anuncis

%d bloggers like this: