Matas se situa en el sector dur front a l’Estatut de Catalunya

by

En el míting que féu el PP per a tancar la campanya catalana del referèndum de l’Estatut hi participà Jaume Matas. D’aquesta manera es convertia en un dels tres presidents autonòmics (probablement els més rellevants) que hi han participat: Aguirre (Madrid), Camps (València) i Matas (Illes Balears). I és ben curiós que a Catalunya Matas presentés el seu costat més conservador. A la crònica del míting que ha fet Ferran Sales a La Vanguardia, el presenta així “Matas, que se alineó con el ala dura de los conservadores, restó protagonismo a Piqué”. I conta que va dir coses com aquesta: “Un Gobierno de tres o cinco partidos se traduce en una inacción política, en un deterioro importante de la imagen exterior. Nosotros acabamos expulsando a los turistas, perdimos un millón de turistas. Espero que Cataluña se vacune del tripartito de la misma manera que lo hicimos nosotros.” La pregunta que em faig és aquesta: Què té a veure això del tripartit amb l’aprovació de l’Estatut? Afirmacions d’aquesta mena serien explicables en una elecció de diputats per a la Generalitat, però ara no és d’això que parlem, sinó de l’Estatut.

D’altra banda, la reiterada afirmació que fa el PP de ser l’Estatut que se sotmet a referèndum una bomba per a la unitat d’Espanya (aquesta unitat que, per al manteniment de la qual el General Pardo demana mediació al Rei), podria també aplicar-se velis nolis a la regulació que accepta Matas dels consells insulars en el projecte d’Estatut de les Balears: Trenquen aquests la unitat de la Comunitat autònoma o simplement l’organitzen d’una altra manera? Penso que la resposta correcta és la darrera: Uns consells plens de poder disminueixen la força del govern central de l’autonomia però no trenquen la comunitat, només transformen la seva estructura fent-la més descentralitzada.

Penso que el mateix hauria de dir-se de les comunitats autònomes respecte d’Espanya. Aquesta va transformant-se lentament a través de l’aprofundiment autonòmic de les comunitats. I això no és una desgràcia, ni trenca objectivament res. És una manera diferent d’entendre la realitat d’Espanya, aquesta que no agrada al PP.