La llarga lluita contra el terrorisme

by

Bin Laden ha tornat a aparèixer per a expressar la seva coneguda teoria de confrontació de civilitzacions entre Occident i l’Islam. Segons ell, tots els països del nostre entorn actuen com si, de fet, haguessin declarat la guerra als islamistes, d’ací que trobi tota casta d’arguments per a seguir ordenant la lluita a mort contra ells (és a dir contra nosaltres). Curiosament, dos dies després de l’aparició del vídeo on proclamava la seva doctrina, la costa de la Mar Roja, a Egipte, ha estat objecte d’un atemptat que ha causat, com a mínim, 22 morts i més de 150 ferits. Els terroristes sabien on atacaven, perquè la localitat de Dahab és un dels enclaus del turisme a Egipte. Es tracta d’una ciutat que es troba entre Sharm el Sheij (on el passat mes de juliol moriren 60 persones i més de 200 resultaren ferides) i la ciutat de Taba, on l’any 1994 hi hagué 40 morts per un atemptat.

Certament és difícil lluitar contra el terrorisme, i més quan perpetren els atemptats persones dispostes a immolar-se per a dur a terme els seus objectius. Ara, l’argument clau de Bin Laden radica en el fet que Europa hagi tallat l’aixeta econòmica a Hamas, un partit que ha guanyat democràticament les eleccions a Palestina però que, no sols no ha renunciat als seus objectius terroristes contra Israel, sinó que està provocant un vertader enfrontament amb el president Mammud Abbas.

Davant aquesta realitat, i tot i que el terrorisme d’Al Qaeda no és del mateix signe del d’ETA, cal ésser molt prudents a l’hora d’actuar. És cert que els dos atemptats que s’han produït darrerament al País Basc (els dos posteriors a la treva) i les cartes d’extorsió que alguns empresaris han rebut, ens han de posar en guàrdia, però així i tot, cal no perdre la serenitat i més quan, per primera vegada, des de Batasuna, s’ha produït una condemna d’aquests fets.

Tots sabem que no és fàcil parar la màquina del terror quan, després de trenta anys de crims i d’extorsió, aquesta porta una inèrcia que no sempre pot controlar-se. I mai no hauríem d’introduir en aquest camp les lluites o, simplement, les rivalitats partidistes. Perquè el terrorisme no va contra els uns ni tampoc a favor dels altres, va contra tots, i això exigeix per part dels demòcrates una actuació intel·ligent, pacient i sempre mesurada.


%d bloggers like this: