Polònia: novament la creu i l’espasa

by

Estimat director: Polònia va ser, no cal que t’ho digui, un dels països més assotats pel règim comunista un cop els grans vencedors de la guerra es repartiren Europa. Però curiosament, Polònia fou també el primer país de la dita “Europa de l’Est” on poguérem comprovar que la nostra teoria (i no només nostra, perquè també François Revel ho creia així) que assegurava la no tornada enrere dels règims comunistes, no sols era falsa sinó que estava fent aigua per tots costats. La història és coneguda, i pel que fa al paper decisiu del papa Joan Pau II en l’èxit de Solidarnosk, primer, i en la caiguda del règim comunista, en segon i darrer terme, no cal que hi insisteixi, ja que fou objecte d’una lletra de batalla i penso que tot va quedar prou clar.

Tanmateix, de Lech Walesa fins avui, el sistema democràtic polonès ha donat alguns tombs, el darrer dels quals s’inicià el 24 de setembre de 2005 (data en què van tenir lloc les darreres eleccions legislatives) i que ha culminat amb el pacte de govern que signaren el passat 2 de febrer de 2006, “Dret i Justícia” (partit que obtingué el 27 % dels vots), els populistes d’“Autodefensa” (11 %) i els ultracatòlics de la “Lliga de les famílies poloneses” (8%), els quals conformen avui la nova majoria de diputats al Parlament de Varsòvia.

Aquest acord d’estabilitat que permetrà al nou president del govern, Kazimierz Marcinkiewicz, governar sense problemes a partir de l’elaboració de 144 lleis acordades entre aquests tres partits, sembla que obre el pas a un nou ordre polític que vol fonamentar-se en un Estat fort que sigui bàsicament respectuós amb els valors tradicionals; nou ordre, aquest, en el qual l’Església polonesa sembla que hi tindrà un paper decisiu.

La realitat és que aquests tres partits que conformen la nova majoria i donen suport al govern sembla que, molt influïts per l’Església catòlica, avancen de manera decidida vers la confessionalitat de l’Estat, ja que el pacte de govern es fonamenta en els següents punts: la presa d’una sèrie de mesures contra la corrupció (que havia afectat seriosament els anteriors governs d’esquerra); la creació d’un institut d’educació nacional (amb l’objecte de “formar els ensenyants en un esperit patriòtic”); i la constitució d’una Comissió denominada de “veritat i justícia”, erigida fonamentalment “per a fer llum sobre l’anterior època comunista”.

És evident, doncs, que sota el guiatge del principal partit de dreta (“Dret i Justícia”), que dirigeixen els dels germans Kaczynski (Jaroslaw n’és l’ideòleg i Lech ha assumit el càrrec de President de la República), i amb el suport dels partits populista i del clerical, la nova coalició ha decidit de reforçar el control de l’Estat en els sectors vitals de la manera més enèrgica possible, i tot sota la tutela de l’Església catòlica i, més especialment, del pare Tadeus Rydzyk, el director de Radio Maryja, que ha esdevingut, sens cap mena de dubte, l’home més influent en aquesta nova etapa que Polònia ha encetat.

Jaroslaw Kaczynski ha deixat molt clar que l’Estat ha de ser una mena de guia de la nació. “A Occident –diu-, la influència de l’Església i de la religió es troba en caiguda lliure, i això tan en el pla individual, com en el familiar, com en el públic. No és això el que nosaltres desitgem per a Polónia.” Kaczynski no vol que cap tipus d’iniciativa cívica, ni tan sols de caràcter associatiu, s’escapi del control de l’Estat. I afegeix: “Nosaltres desconfiem de totes aquelles iniciatives que no siguin una emanació autèntica dels moviments socials” (suposo que vol dir dels moviments socials que ells controlen o poden controlar des del poder, evidentment) i, contràriament a aquell principi de subsidiarietat que està (o ha estat) tan en boga entre nosaltres, Kaczynski pensa que “allò que l’Estat pot fer, no cal que ho faci la societat”.

No t’estranyi, doncs, que entre les nombroses tradicions poloneses que es promouen des del poder hi trobem l’irredentisme, aquesta filosofia política que a Polónia s’ha forjat a l’empara dels grans moviments d’alliberament nacional (tant en la lluita contra els russos com també contra els alemanys), filosofia que veu en l’Estat nacional el valor suprem. Arribats aquí, no cal que et digui, estimat director, que mots com “dignitat”, “patriotisme” o bé “honor” són els que més s’escolten en els recents discursos polítics dels qui ostenten el poder.

Però el que resulta més interessant a destacar de la nova realitat política polonesa és el poder preeminent que, dins el que genèricament exerceix l’Església catòlica, han assumit Radio Maryja i el seu director, el pare Rydzyk, fins al punt que, segons ens conta Courrier Internacional (París), el setmanari no governamental polonès Wprost assegurava que “el veritable primat de Polònia és el pare Rydzyk”. Aquest sacerdot és, en efecte, el cap visible d’un vertader imperi mediàtic que va iniciar-se amb la creació, l’any 1991, de Radio Maryja –que (en això com la COPE) té una difusió en tot el territori nacional-, i que seguí posteriorment amb l’obertura d’un diari (Nasz Dziennik, “El nostre diari”) i, finalment, d’una cadena de televisió (Trwam, “Jo perduro”).

Sembla ser, doncs, que aquests òrgans de premsa han jugat un rol clau a les darreres eleccions i, un cop s’ha produït el pacte de govern a què he fet referència, han aconseguit un increïble privilegi que comportaria sens dubte un escàndol en qualsevol democràcia occidental, ja que el govern de Marcinkiewicz ha donat a aquesta cadena mediàtica catòlica l’exclusiva dels anuncis oficials i de totes les notícies que emanin del poder. És, per entendre’ns, com si a Espanya Rodríguez Zapatero hagués acordat de donar l’exclusiva de totes les notícies que emanin del seu govern a l’empresa PRISA, la qual les divulgaria després a través d’El País, de la Cadena Ser i de Canal +.

D’altra banda, i com a mostra il·lustrativa del tomb polític que Polònia a dat, Courier International reproduïa alguns dels titulars emesos per Nasz Dziennik en els darrers temps. A propòsit del tsunami que va ferir el sud-est asiàtic, el diari catòlic es preguntava: “No és prou explícit que això [el tsunami] s’hagi produït el dia de la Sagrada Família?” I respecte del terrorisme internacional, el diari del pare Rydzyk afirmava: “Des d’un punt de vista polític, Israel, que ha destruït tots els seus enemics utilitzant la mà americana, n’és el principal beneficiari.”

No hi ha dubte, estimat director, que la nova situació, a què s’ha arribat es troba emparada per la legitimitat democràtica, però no deixa de plantejar certs interrogants sobre el futur immediat de Polònia i, sobretot, en allò que fa referència al paper de l’Església catòlica i a la seva decidida imbricació en els afers polítics de l’estat.


A %d bloguers els agrada això: