El fet que Mahmud Abbas anunciés el dilluns passat que continuaria al front de l’Autoritat palestina fins a la fi del seu mandat (2009) penso que és una bona notícia. No és que jo cregui que podria fer gran cosa davant una hipotètica actuació folla de Hamas, però sí que pot contribuir a fer que els guanyadors reflexionin una mica sobre com han d’actuar un cop siguin govern: si han de seguir actuant com ho faria un moviment d’alliberació nacional que, a més, propugna la desaparició d’Israel, o com ho faria el govern d’un territori que camina vers el seu reconeixement com a estat.
Le Monde publicava un sondeig segons el qual el 84 per cent dels palestins són favorables a un acord de pau amb Israel; mentre que només el 16 per cent pensen el contrari. D’altra banda, el 86 per cent dels consultats opinen que Mahmud Abas hauria de restar en el seu lloc, mentre que només un 14 per cent opina que hauria de renunciar a la presidència.
Ha estat Angela Merkel la qui, tot visitant Israel i els territoris palestins, ha subratllat que el president palestí assumeix “una gran responsabilitat” i pot contribuir molt a convèncer la gent de Hamas a canviar la seva estratègia política.
En el fons, tant els perdedors de Fatah, com els guanyadors de Hamas, saben que sense l’ajut de la Unió Europea, Palestina avui no podria subsistir. Així mateix ho han observat a Brussel·les els vint-i-cinc ministres d’afers exteriors, els quals, però, igualment han deixat clar que no prendran cap decisió abans de veure quina és la composició del nou govern palestí i de comprovar que Mahmud Abbas controla la situació.
Josep Maria Quintana 