Quan el lector llegirà aquestes notes serà ja dilluns, dia 23 de gener, però jo les escric el matí del diumenge, un cop he escoltat a les notícies de les vuit que el president Rodríguez Zapatero i Artur Mas, després de nou hores de negociació, han arribat a un complet acord sobre l’Estatut. Segons els informadors, el president pensava informar tot seguit a Esquerra Republicana i a Esquerra Unida-Verds.
La notícia m’ha satisfet perquè tots necessitem que aquesta negociació s’acabi, i que acabi bé, tant per Catalunya com per Espanya (encara que haurem d’acceptar com a cosa inevitable que els llamps i trons de Rajoy augmentin –si això és possible- de volum), però de tota manera, el que no deixa de ser estrany (o potser hauria de dir significatiu) és que l’acord bàsic s’hagi adoptat amb Convergència i Unió, el principal partit dels qui ocupen escons al Parlament de Catalunya.
Tinc la impressió que Rodríguez Zapatero voldria arribar a un acord parlamentari (em refereixo ara al Parlament espanyol) amb CiU, un acord que d’alguna manera l’alliberaria del llast que per a ell (i per al seu partit) comporta dependre d’ERC i d’IU. És clar que això es fa molt difícil per l’especial composició del Parlament català on la presidència de la Generalitat es troba en mans de Maragall gràcies a un acord amb Carod i amb Saura. I si bé seria possible governar amb CiU, difícilment Mas podria acceptar que la presidència recaigués en Maragall i no en la seva persona que, al cap i a la fi, representa més diputats.
De tota manera tinc la impressió que alguna cosa canvia en el panorama polític espanyol, si exceptuem d’aquest canvi al PP que seguirà predicant “más de lo mismo”. Ara que, si tot el que aquest matí intueixo és cert i, en efecte, s’acaba trobant un acord satisfactori i definitiu per a l’Estatut, penso que haurem de congratular-nos perquè, contra el que assegurava Rajoy, algú –Guinness Worl Records– haurà sabut fer la permanent al porc senglar.
Josep Maria Quintana 