La festa del poble de Menorca d’aquest any s’afronta avui amb una divisió notable entre els partits o, més aviat hauríem de dir entre el Partit Popular i tots els altres. De fet, a Menorca vivim una situació paral·lela a la que viu Espanya on també els populars fon oposició contra tot i contra tots. És bo això? Segurament que no ho és, però resulta inevitable.
Aquí, a Menorca, a la confrontació ordinària hem d’afegir-hi ara la que ha provocat la decisió del Govern d’Espanya de negar l’autorització pertinent per a fer el dic que l’Ajuntament de la ciutat i el Govern de la Comunitat Autònoma havien decidit de construir al port de Ciutadella (encara que aquest, curiosament, no havia previst la corresponent partida en els seus pressupostos). Ciutadella, únic municipi governat pel PP i bastió tradicional dels conservadors, ha respost amb atacs, no sols de caire polític, sinó personal, i des de posicions institucionals, l’alcalde Brondo ha llençat els seus dards contra la presidenta del Consell Insular, Joana Barceló, a qui el PP ha convertit en el blanc de tots els escarnis que podeu imaginar.
Quan jo escric aquest comentari no conec el que haurà dit l’alcalde en el discurs institucional que precedeix a la conferència de Fèlix Pons, a qui s’ha convidat aquest any, i per tant no puc avaluar-ho, però l’enfrontament d’aquests dies passat ha dut fins i tot a no acceptar l’Ajuntament a repartir les banderes de Menorca que repartia el Consell i a denegar-li la cessió del saló d’actes per a fer el repartiment d’aquestes ensenyes a tots els representants dels ajuntaments de l’illa. En canvi, l’alcalde Brondo ha repartit banderes de Ciutadella per tot arreu.
El camí que estan seguint els polítics ciutadellencs no condueix sinó al suïcidi i, una vegada més, a l’aïllament de la bella ciutat més occidental de Menorca. Res de bo, sens dubte. De tota manera, aquest cop, la resolució contrària al dic, si bé ha estat mal rebuda pel PP, que no ha estalviat insults ni improperis a la presidenta Barceló i al govern de Rodríguez Zapatero, s’ha pres amb el suport de moltes persones (evidentment no sé quantes) d’aquella ciutat. És, possiblement, el primer cop que hi ha una clara divisió a Ciutadella entre els partidaris del dic (possiblement aquests són majoria) dels qui n’eren contraris. Però una vegada més, els qui han perdut no creuen que la decisió s’hagi pres per motius ideològics i de programa polític, és a dir perquè el govern creu que el dic proposat hauria causat una destrossa ecològica notable, sinó que culpen (com han fet gairebé sempre) els “enemics de Ciutadella” (l’enemic exterior) i els “mals ciutadellencs” (l’enemic interior). Els ciutadellencs del PP i els seus companys de viatge són incapaços de creure que una decisió com aquesta es pot prendre per a beneficiar Ciutadella, per a preservar-la d’aquest mal de la pedra que ho acabarà fent-ho tot malbé. No, ells estan convençuts que tots els que no pensen com ells són mals ciutadellencs i no s’estimen Menorca.
La diada, doncs, serà possiblement deslluïda perquè, a hores d’ara, sembla que siguem incapaços de distingir el particular del general, els nostres interessos propis i els interessos de tota la col·lectivitat.
Josep Maria Quintana 