Sense entrar en el fons de l’acusació que Manos Libres féu a Atutxa i als altres membres de la mesa parlamentària, l’argument del Tribunal Superior de Justícia del País Basc declarant la innocència dels jutjats per mor de la seva immunitat parlamentària no deixa de ser una solució que no acabo d’entendre.
La immunitat es declara per protegir la llibertat d’expressió i d’actuació dels parlamentaris, per tal que ningú no els constrenyi en la seva manera d’actuar com a tals diputats. Però en aquest cas no era la llibertat d’expressió que alegaren Atutxa i els seus companys per no executar una sentència del Tribunal Suprem d’Espanya, sinó que al·legaren que el reglament de la cambra basca els ho impedia, i en cap moment feren res per a remoure aquest suposat impediment.
Atutxa ha estat absolt, però una sentència ha quedat sense executar. No és que a mi m’agradés aquella sentència, però això importa poc. El que sí importa és que l’estat de dret exigia que la sentència s’acomplís, i això no s’ha dut a terme.