El judici de Saddam Hussein

by

George Orwell deia a “1984”: “Els qui controlen el present, controlen el passat.” Això, més o menys, es produirà amb la farsa de judici que els dirigents actuals de l’Iraq, ben aconsellats pels seus amics nord-americans, han preparat.

Saddam Hussein és un criminal –això ningú no ho dubte- un criminal internacional que ha protagonitzat no sols innombrables crims a casa seva, sinó també guerres amb l’enemic exterior. Recordeu bàsicament la guerra amb l’Iran i la invasió de Kuwait, que acabà amb la intervenció americana a l’època de Bush pare.

Vist això, l’únic judici que podria considerar-se just és el que es fes davant un Tribunal Internacional presidit per jutges independents. Res d’això no passarà. I no succeirà perquè els actuals dirigents iraquians, ben aconsellats com he dit per Bush i els seus assessors, han creat per a l’ocasió un tribunal especial netament iraquià. I observeu que, segons s’ha establert, només ciutadans i residents iraquians podran ésser jutjats per aquest tribunal.

La decisió no és fortuïta, perquè tots sabem que, el judici a què se sotmetrà Saddam i els seus pròxims, amb bona lògica hauria també de pronunciar-se –si més no pel que fa a crims- sobre una llarga llista de dirigents internacionals (Jimmy Carter, Bill Clinton, George Bush pare i fill, l’exprimera ministra britànica Margaret Thatcher, Jacques Chirac, el rei Hussein, el príncep Fahd, etc., això sense comptar un inacabable nombre de banquesrs, magnats del petroli i mercaders d’armes que, sens cap mena de dubte, han estat còmplices de Saddam i que ara, com si tinguessin les mans netes, es converteixen en acusadors de l’assassí deposat, capturat i vençut.

El judici, per tant –i aquesta és la meva opinió- serà no sols una gran farsa, sinó l’exemple més clar d’una cínica hipocresia per part de totes aquestes persones que, no sols van recolzar (per acció o omissió) els crims de Saddam, sinó que, en algun cas, fins i tot es lucraren (ells o els estats que representaven) amb les accions del sàtrapa.

A la cita d’Orwell podríem afegir aquella altra, possiblement apòcrifa, segons la qual la història l’escriuen els vencedors.

Tan cert com lamentable.

Anuncis

%d bloggers like this: