Fa uns dies ha mort el director de cine Robert Wise. Era ja un home de 91 anys i, per tant, la notícia, tot i que trista, no pot anunciar-se com inesperada. A més, tots sabíem que estava greument malalt.
Jo no puc fer-ne un panegíric perquè ni sóc cap entès en cinema ni tampoc he arribat a conèixer prou l’obra d’aquest director nascut a Indiana (EEUU) l’any 1914, però sí que he de dir que mai no li podré agrair prou aquell West Side Story que va entrar a la meva vida quan amb prou feines devia tenir jo setze o disset anys. L’impacte d’aquella pel·lícula va ser tan gran en mi que la vaig anar a veure tres dies seguits. Em semblava que cada vegada que la veia descobria noves coses en aquella cinta que, per cert, va filmar-se a Nova York, en aquell barri oest que acabava de buidar-se per a ser derruït i, després, reestructurat urbanísticament. Avui, és allí con s’aixeca la Metropolitan Opera House i tots els edificis culturals d’aquella monumental plaça.
El conflicte entre cultures, l’amor que sobrepassa els prejudicis, la denúncia d’una policia corrupta i una música extraordinària del recordat Berstein, tot això feia d’aquell film una meravella artística que impregnava tot el meu ésser de jove inquiet, encara que essencialment inculte. Mai no oblidaré l’impacte d’aquella pel·lícula i, per tant, mai em mostraré prou agraït a Robert Wise, l’home que la va fer possible. Descansi en pau.
Josep Maria Quintana 