Quan mirem de prop el que hi queda de l’antic imperi de la URSS veiem com n’és de difícil el redreçament de la democràcia. I no ho dic per la gent del poble que, en el cas d’Ucraïna, va donar un testimoni clar de compromís amb el canvi quan protagonitzà aquelles grans protestes de fa un any -“la revolució taronja”- contra el règim governant i a favor del dissident Iutxenko, sinó per la classe política (nova i vella) que sembla impossible de reciclar. De fet, l’observador atent acaba creient que l’accés al poder, en qüestió de mesos, transforma el polític més ben intencionat en un oligarca.
Dic això perquè fa només dos dies el president Iutxenko s’ha vist obligat a destituir tot el govern, fins i tot l’heroïna Iulia Timotxenko per mor de l’escàndol de les privatitzacions.
A Rússia, Vladimir Putin ha atacat els oligarques de manera tan radical com dubtosa, enviant a la presó Mikhail Kodorkovski després d’un procés judicial força polititzat i tothom ha pogut veure que el món dels negocis continua depenent a Rússia d’un Estat que dominen els funcionaris corromputs.
A Ucraïna, Iutxenko havia promès de lluitar amb força contra la corrupció. Allí, com a Rússia, els vells oligarques han intentat salvar els mobles a base de prebendes i els nous s’acarnissen a reprivatitzar les grans empreses davant tribunals de dubtosa independència.
El president ha destituït tothom i ha dit que cap home de negocis participarà en el nou govern, però ningú no creu que puguin cessar els altercats que giren entorn de la repravització del complex metal·lúrgic de Krisvorojstal i també el de Nikopol.
D’altra banda, Iulia Timotxenco, l’antiga “princesa del gas”, que va abandonar els afers econòmics per donar suport al nou president, ha anunciat dolguda que trenca amb el qui ha estat el seu aliat fins avui i dóna suport a grans dirigents econòmics.
En aquests moments, només el president Iutxenko sembla net. Però ha quedat tan net com sol i sembla força difícil que pugui reeixir d’una crisi que afecta el més profund de la societat, una societat que en els estrats dirigents és essencialment corrupta i que sembla no poder-se desfer d’aquests lligams amb el món dels afers econòmics.
Josep Maria Quintana 