A la premsa local continuen els estèrils debats sobre el nom de la ciutat de Maó. I dic estèrils perquè ningú no atén a raons. Els de la creuada s’han obcecat en la idea que el nom és el castellà Mahón i el català Mahó sense altres arguments que els provinents d’alguns documents i mapes antics,i sense entendre, però, que la normativa ortogràfica és la que decideix com s’ha d’escriure un nom.
En el fons el problema és el de sempre: Un sector absolutament castellanitzat de nacionalistes espanyols a ultrança, que no sap escriure (ni en vol aprendre) en català pretén imposar el “Mahón” en tots els casos i, per a despistar el personal s’aferra ara a una grafia “Mahó” antiga i obsoleta que mai no hem utilitzat els qui escrivim sempre en llengua catalana.
D’altra banda, els articles nostres són raonats i plens de justificacions, mentre que els altres no fan sinó tergiversar els arguments i embolicar la troca, aprofitant sempre que poden per a servir-se dels atacs ad hominem. No ens hem d’estranyar perquè sempre ha estat així. Allí on no arriba la raó comencen els descrèdits personals. Bé, aguantarem com sempre ho hem fet i al final és de suposar que les coses es calmaran. O així ho voldria.
Josep Maria Quintana 