Parlava ahir de les conseqüències terribles de l’amenaça nuclear amb motiu dels seixanta anys del bombardeig d’Hiroshima i Nagasaki i del greu problema que causen a la comunitat internacional els nous intents d’ampliació d’aquest panorama nuclear. Doncs bé, fa pocs dies, el cap de la diplomàcia europea, Javier Solana, i els tres ministres d’afers estrangers de França, Anglaterra i Alemanya (tres potències nuclears) han transmès a les autoritats iranianes una proposició clara per exigir al règim dels mollahs a renunciar a reprendre les activitats d’enriquiment de l’urani, i han amenaçat Teheran de portar la qüestió al Consell de seguretat de l’ONU.
La resposta de Teheran ha estat clara: “Nosaltres estem absolutament decidits a reprendre els treballs del centre d’Ispahan” (que és on es du a terme la recerca atòmica). ¿On arribarà aquest estira i arronsa? No ho sé. Tot comentat aquests fets, el diari de París Le Figaro, que es mostra en això profundament pessimista, editorialitzava dient que “Les Iraniens se préparent au pire…”
Josep Maria Quintana 