L’agost és amb nosaltres

by

Hem iniciat l’agost, que és un mes que –segons ens ha dit i redit en Pepe Vives, el pintor de qui us parlava l’altre dia- és un més que hauríem d’esborrar del calendari. De fet, qual el xàfec de calor humida et cau damunt, Menorca deixa de ser el paradís a què estem acostumats. Les nits esdevenen aleshores males de passar, rodolant dins el llit per veure de quin costat els llençols es troben més secs. Avui, però –en realitat ja fa uns dies- un oratge suau que ve del nord (i és que del nord no venen, només, els bàrbars) ens fa la vida d’allò més plaent i, a més, desbarata els pronosticadors de desgràcies que, en el passat fred hivern, veien un símptoma clar d’un estiu esgotadorament càlid per mor d’aquest canvi climàtic que sembla que provoquem entre tots amb les emanacions excessives de CO2.

Aprofitem, doncs, l’avinentesa per a preparar-nos, no sols a conviure amb els milers i milers de turistes que ens visiten i que ho emplenen tot (places i carrers, mercats i botigues…), sinó també amb la calor que, un dia o altre, vindrà. És evident, però, que si ja ens arriba quan el dia s’hagi escurçat una mica, aleshores les nits ja ens deixaran segurament en repòs.


%d bloggers like this: