L’escarni per damunt de tot

by

Tot dirigint-me al Teatre Principal per assistir a l’acte central del centenari de la fundació de l’Ateneu, vaig passar pel local de PP. Dins un gran mostrador hi havia exemplars d’una revista (o d’un muntatge, que no ho sé exactament) amb una foto del president Rodríguez Zapatero, d’aquelles que segurament t’ha fet el pitjor enemic, i uns textos plens d’escarni. Vaig trobar que allò era la mostra d’un mal gust extraordinari que, en la meva opinió, denigrava més els qui escarnien que l’escarnit.

Al descans de la celebració vaig dir el que pensava d’això al conseller de treball del Govern, el qual se’n va rentar les mans, com dient que amb allò ell no hi tenia res a veure. Més tard, vaig comunicar les meves impressions al senador per Menorca, el qual, per sorpresa meva, em va respondre que ell ho trobava d’allò més bé. “Entra dins el joc”, em va dir.

Tot reiterant-li la meva opinió, he de reconèixer que em vaig quedar de pedra en comprovar fins a quin punt la política activa embruteix els qui hi participen. Fins a quin punt aquest dia a dia, on la reflexió i la crítica es tradueix en apologia del pensament propi i befa irracional del credo de l’adversari, acaba per ofegar el sentit comú i les normes més elementals de cortesia.


%d bloggers like this: