Avui arrenca la sessió de primavera de l’Òpera de Maó. Bravo! Es tracta d’una tradició que ve de lluny, que trobem documentada ja a finals del XVIII i, sobretot, dins el XIX, que ens deixà la joia més preuada de la ciutat: El Teatre Principal, construït el 1829 per Giovanni Palagi, un arquitecte que era baríton i empressari de companyies d’òpera a qui devem, ben segur, l’arrelament que l’òpera té entre els ciutadans.
Del 1972 ençà, l’òpera és, aquí, cosa dels Amics de s’Òpera, una institució privada sense ànim de lucre que assumeix sobre les seves espatlles la responsabilitat de les produccions operístiques a raó de dues per anys (amb tres representacions cada vegada).
Doncs bé, si algun lector té curiositat de llegir aquests dies la propaganda que el Liceu de Barcelona fa de la temporada 2005-2006, aviat s’adonarà que molts dels cantants anunciats han actuat ja a Maó. I és que aquí hem posat per damunt de tot la qualitat de les veus, que són la base de l’òpera, alhora que també estem intentant de cada dia més oferir unes produccions modernes i que aportin una novetat.
El teló s’aixecarà avui per oferir-nos Il barbiere di Siviglia, una de les peces mestres de Rossini. I jo estic segur que ha de ser un èxit absolut.
In bucca al lupo!, una vegada més!
Josep Maria Quintana 