Cultura islàmica i Cultura occidental: Una difícil entesa

by

La presència cada cop més gran d’àrabs musulmans entre nosaltres, i la necessitat d’acollir-los, d’integrar-los i de respectar-los no significa, però, que hàgim de deixar de banda la reflexió sobre els problemes que la seva integració suposa. I per molta bona voluntat que hi posem, hi ha unes qüestions que fan especialment difícil aquesta tasca.

Al meu entendre, la principal dificultat amb què ens trobem és la següent: Atesa la coherència interna de l’Islam, quan es posa en contacte amb la civilització occidental (dic civilització occidental i no religió cristiana) es produeix un xoc degut bàsicament a la interpretació literal que l’Islam fa del text alcorànic; un text que interpreta com a paraula de Déu dictada a Mahoma amb una força normativa immediata en tots els camps.

Així doncs, mentre que, a l’Islam, hi ha una llei musulmana i un dret musulmà, al dit Occident cristià no hi ha, en canvi, una llei cristiana ni tampoc un dret cristià. Fins i tot és molt dubtós que avui es pugui parlar d’una moral cristiana, a occident. Entre nosaltre hi ha, simplement, un dret, que és heretat en una part important dels romans o procedent dels usos i costums medievals, però que és també, en una altra gran part, producte de l’acord majoritari dels ciutadans expressat en els parlaments democràtics. Un dret, doncs, que és el reflex de la cultura vigent.

Però la diferència entre Islam i Cristianisme no radica només en el fet que el primer ho imbueixi tot (religió i política), sinó també en el respecte que el Cristianisme (a diferència de l’Islam) ha tingut, des dels seus inicis, a l’autonomia de la consciència individual. D’ací que, a les societats occidentals, religió i política siguin compartiments, no diré que estancs, però sí amb autonomia pròpia, cosa que no succeeix a l’Islam on la religió marca el compàs de tot, també de la política, produint d’aquesta manera una absoluta indissociabilitat entre els deures religiosos i les obligacions socials.

La diferència, doncs, no és banal, i té enormes conseqüències. I algunes d’aquestes encaixen molt difícilment amb els principis que regulen el constitucionalisme democràtic en el món occidental, el qual manifesta un educat respecte a les religions, però es nega a sotmetre’s als seus postulats.


%d bloggers like this: