El passats dies 1 i 2 de maig, el diari Menorca va publicar un article, dividit en dues parts, de Josep Mir (que s’autodefineix com un “ciutadellenc de Maó”) elaborat en forma de carta dirigida a Francesc Tutzó, únic menorquí que forma part de la pomposament nomenada “comissió de savis” que, sota la presidència de Rosa Estaràs (vicepresidenta del govern de les Illes Balears), elabora una ponència sobre la reforma de l’Estatut.
Josep Mir dirigeix la carta a Tutzó pel fet de ser menorquí com ell, però en realitat la dirigeix a tota la comissió, i l’escriu per denunciar –i demostrar amb arguments sòlids, i des del meu punt de vista, irrebatibles- l’error que implicaria que el nou Estatut, en parlar de la llengua catalana, com a llengua pròpia de les Balears, baixés al detall de subdividir-la nominatim en mallorquí, menorquí, eivissenc i formenterenc, com sembla que ha aconsellat la dita comissió. La qual cosa seria semblant a parlar en el text constitucional de la llengua espanyola, subdividint-la després en castellà, andalús, lleonès, manxec, murcià, etc. etc. (per referir-me tan sols a les varietats dialectals peninsulars, que podríem encara engrandir amb les que es parlen a l’Amèrica del centre i del sud.
Mir, al llarg d’aquest article esplèndid, denuncia la idea d’Estaràs com una maniobra política profundament equivocada que, en el fons, no pretén sinó confondre sobre quina és realment la nostra llengua, idea que –segons ell ens diu- està inspirada pel periodista Antoni Alemany que, des de les pàgines del diari El Mundo, instrueix el pensament de la senyora Estaràs i, en definitiva, del govern de Jaume Matas. Mir és encara més dur: “Tots sabem –diu- que a Balears qui inspira i dirigeix realment la política del Govern és el vostre amic Antonio Alemany i els seus acòlits, per açò he considerat que l’editorial d’El Mundo, que està escrit en to imperatiu donant ordres a la vicepresidenta Rosa Estaràs, és per posar-nos a tremolar.”
“Me fa l’efecte –continua dient Mir en un altre moment del seu article- que la postura més sàvia per part dels ponents del nou Estatut hagués estat deixar en mans dels veritablement entesos aquestes coses, com es va fer quan es va aprovar el vigent Estatut d’Autonomia, en el qual s’encomana a la Universitat de les Illes Balears tot el que es relaciona amb la llengua”, recomanació, per cert, força sensata, que s’hauria de mantenir en el nou text, el qual, en aquest punt, possiblement no hauria de modificar ni una sola coma de l’actual.
Jo, com a jurista que ha dedicat a l’Estatut moltes hores d’estudi i de treball, i també com a filòleg, faria als membres de la comissió tres recomanacions: que siguin realment savis en aquest punt; que en tot moment actuïn seguint les coordenades dels especialistes en la matèria i no dels afeccionats; i, finalment, que no es deixin endur per opinions que –respectables com totes- no s’ajusten, però, als criteris científics reconeguts per totes les Universitats.
Josep Maria Quintana 