Els esdeveniments d’aquests dies ens han fet oblidar (tampoc no és cap problema) el vídeo que la Fundació FAES, presidida per José María Aznar, ha dedicat al paper del PSOE durant els dies que seguiren a l’onze de març de 2004. Confesso que no l’he vist, però són tantes les informacions que n’hem rebut (fins i tot Mariano Rajoy ha recomanat als seus que no es faci oposició des de les vísceres), que no ens és necessari perdre el temps veient-lo per a tenir-ne formada una opinió.
Tanmateix no la donaré, tot i que sí recomanaria a l’expresident Aznar que, aprofitant les seves classes a la Universitat de George Town, llegís la declaració que George Washington (1732-1799) va fer quan, en acabar el seu segon mandat, es retirà als seus dominis de Mount Vernon. La versió de què disposo és en castellà, encara que l’expresident podrà llegir-la, si vol, en la seva versió original anglesa: “Los actos públicos -va dir- son una prueba de hasta qué punto me han guiado los principios que acabo de recordar cuando he tratado de cumplir con los deberes de mi cargo. Mi conciencia al menos me dice que los he seguido. Aunque al hacer recuento de los actos de mi administración no tengo conciencia de haber cometido ninguna falta intencionada, tengo un sentimiento tan profundo de mis defectos que no puedo dejar de pensar que probablemente he cometido muchos errores. Sean cuales sean éstos, suplico con fervor al Todopoderoso que evite o disipe los males que pudieran acarrear. Asimismo me llevaré conmigo la esperanza de que mi país no dejará nunca de verlos con indulgencia y que, después de cuarenta y cinco años de mi vida consagrados con celo y rectitud a su servicio, los errores debidos a la insuficiencia de mis capacidades caerán en el olvido, así como caeré yo mismo pronto en la morada del reposo.”
Comentant aquest discurs dirigit al poble dels Estats Units, el comte de Chateaubriand va escriure que hauria pogut pronunciar-lo algun dels personatges més seriosos de l’Antiguitat.
Josep Maria Quintana 