Aquests darrers mesos he tingut una sèrie de trobades amb grups de lectura que volien conversar amb mi sobre la meva darrera novel·la, “Els Nikolaidis”. Dissabte vespre va ser a Sant Climent i, dos dies abans, havia estat a Ciutadella.
He de dir que m’aclapara una mica (i també em satisfà) l’interès que ha desvetllat aquest text. A Ciutadella, Emília Mercadal (maonesa de naixement i ciutadellenca d’adopció), em fa arribar una glosa que parla de les diferències que es van produir entre Maó i Ciutadella arran del trasllat pels anglesos dels Tribunals a Maó, trasllat que, de fet, provocà un canvi de capitalitat a l’illa. Em diu que aquestes gloses li feien molta gràcia al seu marit, el recordat (i benvolgut mestre meu de química), el veterinari Miquel Florit Anglada.
Diu el glosador maonès:
Ciutadella és capital
a Maó fan sa Justícia:
Açò és sa vostra malícia,
poltrons des cap de mestral!
Aleshores en Bep des Pets, un glosador ciutadellenc (sembla que molt més bo), li replicà amb una glosa que, potser sense adonar-se’n, explica planament el que, segons ell era un desastre però que, al meu entendre, constitueix la nova saba que transformà Maó en el segle XVIII. Diu:
Maonesos vertaders
de sa vila de Maó
n’hi ha una petita porció,
perquè ets altres són estrangers.No hi ha cap maonès
que de cert pugui dir
es seu rebesavi qui és:
un és jan*, s’altre és maltès,
americà o marroquí.
Fill de… grec no ho gos a dir,
que de cada nou n’hi ha tres!
La veritat és que, gràcies a aquest mesclòrum (com diríem en expressió dialectal) que es va produir a Maó dins el segle XVIII, jo avui he pogut escriure “Els Nikolaidis”.
______
*a Menorca dèiem “jans” als anglesos
Josep Maria Quintana 