Barcelona sembla que recupera la normalitat després del desastre que ha significat aquesta apagada general que ha demostrat: a) que el sistema (com sabíem) pot fer fallida; b) que ni REE (Red Eléctrica Española) ni les companyies de subministrament estan a l’alçada de les necessitats; c) no s’han fet per part d’aquestes companyies les inversions necessàries per oferir un bon servei; d) que aquestes companyies primen el negoci per damunt de tot, aprofitant la situació de quasi monopoli que ostenten; e) que les autoritats polítiques no saben què han de fer ni què poden fer quan succeeix un dalt a baix com el que s’ha viscut (i encara està vivint) Barcelona; f) que cap polític no ha donat la cara per reconèixer aquest desconcert. L’únic que els polítics saben fer en aquestes circumstàncies és tirar pilotes fora, dir que “la nostra actuació és impecable” (això els qui són al govern) o bé “tenim un govern d’un país tercermundista” (els qui són a l’oposició). I g) que tot plegat, Espanya no és, ni de prop, un estat eficient, modern i posat al dia. Allò que ens va bé és el negoci fàcil, i més encara si el podem compaginar amb el dit “pilotazo” i/o amb la corrupció, però sembla que siguem incapaços de crear una economia sòlida, feta amb esforç, intel·ligència i visió de futur.
L’apagada de Barcelona ha estat (és encara) un desastre molt i molt gran. Val a dir, però, que no és només Barcelona la qui s’ha quedat a les fosques. És l’estat espanyol. Però curiosament, tot i la magnitud del desastre, els diaris de Madrid, tret d’El Mundo, han tractat el fet com si fos una simple bagatel·la. Sembla increïble però és cert.
Josep Maria Quintana 