El Ministeri de Justícia espanyol ha impulsat una reforma profunda del sistema judicial amb l’objectiu de modernitzar-lo, fer-lo més eficient i obrir-lo a la pluralitat social. Aquesta reforma complementa la Llei Orgànica 1/2025, ja en vigor, i incideix en aspectes clau com l’accés a la carrera judicial i fiscal, l’organització dels òrgans judicials i el rol del Ministeri Fiscal. No obstant això, ha trobat una oposició frontal de les principals associacions de jutges i fiscals, que han convocat una vaga al juliol, amb acusacions d’atac a la separació de poders i amenaça a la independència judicial.
Tanmateix, una anàlisi serena del projecte revela que part d’aquesta oposició respon més a la defensa de privilegis corporatius que a una preocupació genuïna pels valors democràtics.
Democratitzar l’accés: una necessitat
Un dels eixos centrals de la reforma és el sistema d’accés a la carrera judicial i fiscal. L’actual model, basat gairebé exclusivament en una oposició memorística, ha estat criticat per la seva rigidesa, biaix socioeconòmic i manca d’avaluació d’habilitats pràctiques.
Actualment, també hi ha una via d’accés pel torn lliure, que es vol mantenir, però amb algun canvi substancial. A més de superar un test, la proposta de reforma manté la prova escrita i substitueixi una de les dues proves orals per un dictamen escrit (on l’anonimat ha de ser preservat, a diferència del que succeeix a l’exercici oral) per avaluar la capacitat argumentativa del candidat, i una entrevista final. També planteja una xarxa pública de preparadors i ampliar els recursos del Centre d’Estudis Jurídics per evitar que la preparació sigui un privilegi reservat a qui pot pagar-se anys d’estudi en acadèmies privades.
Aquest plantejament, lluny de suposar una “rebaixa” del nivell, busca diversificar els perfils que accedeixen a la carrera. S’aspira així a una judicatura més plural, més representativa de la societat i amb una base de competències més àmplia que no es limiti a la mera memòria.
El paper ignorat dels jutges i fiscals substituts
Tot i haver estat claus per sostenir el sistema judicial durant dècades, els jutges i fiscals substituts han estat tractats amb precarietat i sense reconeixement. Ara, la reforma proposa mecanismes d’integració estable d’aquests professionals mitjançant processos transparents i exigents.
Convé no oblidar que aquest col·lectiu no ha estat nomenat pel govern, sinó per les Sales de govern dels Tribunals Superiors de Justícia, dominades per associacions conservadores com l’APM. Per tant, acusar-los ara de ser “infiltrats polítics” resulta incoherent. A més, la seva estabilització s’inscriu dins el procediment obert per la UE contra Espanya per l’excés de temporalitat a la funció pública.
L’oposició a aquesta mesura sembla més relacionada amb el control de l’accés a la carrera que amb criteris de qualitat.
Reorganització dels jutjats: eficiència i especialització
Es proposa la creació de tribunals d’instància, on diversos jutges compartirien seu i s’especialitzarien per àrees, busca millorar l’eficiència, repartir millor la càrrega de treball i reduir el col·lapse judicial. És un model que funciona amb èxit a altres països europeus.
També es vol potenciar la mediació com a via alternativa, especialment en l’àmbit civil i familiar, per fomentar una justícia menys litigiosa i més reparadora.
Algunes associacions judicials rebutgen la mesura per suposada pèrdua d’autonomia, però en realitat es tracta d’adaptar-se a les necessitats d’una societat complexa i canviant.
Més protagonisme del Ministeri Fiscal
La reforma atorga més pes al Ministeri Fiscal en la fase d’instrucció penal, un model adoptat àmpliament a Europa. Tot i que l’elecció del fiscal general pel govern pot generar reticències, també hi ha mecanismes institucionals per garantir-ne la independència funcional.
En lloc de rebutjar el model per sistema, caldria reforçar aquestes garanties. L’oposició frontal sembla derivar més de la por a perdre espais d’influència que no d’un debat rigorós sobre el bon funcionament del sistema judicial.
Independència judicial no és sinònim de privilegi
La independència judicial és un pilar fonamental de la democràcia, però no pot esdevenir una coartada per mantenir privilegis, barrar l’accés a perfils diversos o frenar reformes estructurals. El discurs alarmista que parla de “colonització” del poder judicial és desmesurat i desvirtua les crítiques legítimes.
La vaga convocada pels cossos judicials, tradicionalment poc inclinats a la mobilització, convida a reflexionar sobre si es defensen principis o interessos corporatius. La qüestió no és tant la separació de poders, sinó l’obertura del sistema a la pluralitat i al control democràtic.
Una oportunitat que cal aprofitar
La reforma no és perfecta i necessita ajustaments tècnics i més diàleg, especialment amb el PP, força influent dins la judicatura. Però el seu objectiu —democratitzar l’accés, reconèixer els substituts, reorganitzar els jutjats i modernitzar el sistema— és coherent amb els estàndards europeus i amb les demandes d’una societat que vol una justícia més eficient i representativa.
L’oposició basada en pors identitàries i resistència al canvi no hauria de frenar una transformació tan necessària. Modernitzar la justícia no és colonitzar-la, sinó fer-la més digna, oberta i al servei de la ciutadania.
Josep Maria Quintana 