Avui tots els diaris van plens de comentaris sobre la crisi de govern que ha provocat Zapatero i sobre els nous ministres (i també sobre els vells). Per tant, és difícil que una persona que viu aïllada com jo (mai més ben dit, vivint, com visc, a Menorca), una persona que no sopa amb alts càrrecs socialistes o conservadors, com sí que fan els tertulians de les ràdios o els comentaristes dels grans diaris, pugui dir res que el lector ja no sàpiga. I tanmateix vull dir alguna cosa. La següent: Zapatero, empaitat per una crisi que encara no fa un any negava rotundament, atemorit pel vendaval que li està caient al damunt (i el que li pot caure encara) ha fet el mateix que fa el papa (i els bisbes) actualment, i que fan en general les persones que tenen por: replegar-se damunt ell mateix i rodejar-se dels seus fidels més íntims.
Potser només dues persones no encaixen prou bé en aquesta anàlisi: Gabilondo (Educació) i González Sinde (Cultura). El primer –un home realment de prestigi- que se situa en un ministeri molt important i amb greus problemes d’enteniment amb els ciutadans, dirigit fins ara per una radical, creguda i de diàleg difícil, a qui el Tribunal Suprem ha tombat diversos projectes. La segona, en un ministeri que no hauria d’existir, dirigit fins ara per un elitista (també més cregut que eficaç), ministeri que segurament provocarà a la nova ministra –que no és del gremi- greus enfrontaments amb aquesta força emergent i cada cop més poderosa que són els internautes, perquè González Sinde, a més de ser una declarada partidària del “Manifiesto por la lengua común” (cosa que, per cert, la situa al mateix nivell que Rosa Estaràs i Juajo Mollet –com veureu cito només els més pròxims-), és de les qui voldrà posar barreres al camp, i això és pràcticament impossible si no s’ajuda d’una forta repressió, a base d’introduir filtratges a la xarxa que, amb l’excusa de la defensa de la cultura, acabaran per ofegar les llibertats.
Zapatero ha posat bona cara al mal temps, ha dit quatre llocs comuns (escolteu lentament i críticament les seves paraules i veureu com en són de vàcues) i ha girat com un calcetí la perorada de fa un any. Aleshores s’obria a la societat. Avui, encara que no ho ha dit clarament, es replega damunt ell mateix i gairebé exclusivament damunt els seus (i això que no té majoria!). De fet, perquè la remodelació hagi estat una meravella, només li manca haver introduït en el govern aquesta escolana d’amèn que respon al nom de Leire Pajín, una dona que ha assolit la glòria entorn dels 30 anys i a la qual no li he escoltat res que no soni a fals. De fet, jo no sé si Pajín pensa o no per ella mateixa. Sé només que sempre diu allò que cal dir. Ella és dins el partit (i també de cara al públic), el millor alter ego de Zapatero. Una fantàstica venedora de fum.
Josep Maria Quintana 