Un dels problemes que sempre he observat al País Basc és el de la divisió en pràcticament dues meitats: la nacionalista i la no nacionalista, que dificulten la convivència. Des de posicions no nacionalistes (però no antinacionalistes) hem dit i repetit que Ibarretxe no podia implantar un sistema polític fonamentat en les tesis estrictament nacionalistes del PNV que tenien en contra, no només la constitucionalitat espanyola, sinó la meitat de ciutadans del seu propi país. Sortosament, no ho va poder fer perquè el Tribunal Constitucional li ho va impedir i ell no va atrevir-se a desafiar la constitució.
Ahir nit, després de saber que els resultats electorals confirmaven un cop més la divisió d’Euskadi en dues meitats (aquest cop amb un lleuger avantatge no nacionalista) des de posicions d’aquest signe es reclamava a crits el desallotjament del PNV del govern basc. Avui, llegim que, davant aquesta possibilitat real que permet un possible govern de coalició entre PSE, PP i UPyD, el Partit Popular i la formació liderada per Rosa Díez s’han oferit al candidat socialista Patxi López per formr govern. Entre els tres grups sumen 38 escons, la xifra que dóna la majoria en el Parlament basc i que podria desallotjar del poder al PNB.
Em demano: No seria això seguir amb aquesta política de divisió que tant hem criticat? No seria més raonable intentar acords entre els dos grans partits (PNV i PSOE) per construir una Euskadi que fos de tots i no només dels uns o dels altres?
Josep Maria Quintana 