Novament el victimisme

by

Quan la fiscalia va actuar fortament contra Jordi Pujol després de la gran fallida que féu Banca Catalana, dins la primera meitat dels anys vuitantes, recordo una imatge del president en un acte públic on va acusar Felipe González i el seu govern d’actuar ignominiosament contra Catalunya.

És clar que jo no sé que hi niava, en el cor del president Gónzalez, ni quines eren les seves intencions, però el que aleshores es jutjava era la fallida d’un banc que va fer perdre molts diners als estalviadors que havien confiat en els seus directius, en el vèrtex dels quals hi havia el banquer Jordi Pujol, no Catalunya.

Aquests dies veiem una cosa semblant en el cas del PP. Rajoy, Aguirre, Camps i totes les segones espases d’aquest partit han adoptat un mateix discurs, el del victimisme. Diuen a l’uníson: “El que fa el jutge Garzón és enjudiciar el nostre partit”. I això els sembla ignominiós. D’altra banda, no deixa de ser curiós que cap d’aquests dirigents (tret de Gallardón, que ha reconegut un cas de corrupció dins l’Ajuntament, que ha ordenat investigar) agarri el brau per les banyes i intenti esbrinar què passa de veritat a l’interior del PP.

Així doncs, si Pujol apel·lava a Catalunya, amb la qual s’identificava (és com si digués “Catalunya sóc jo. Compte amb el que féu!”), els conservadors apel·len al passat socialista de Garzón per destacar la seva ignominiosa i partidista actuació, oblidant-se que, només fa uns anys, era aquest mateix jutge el qui actuava sense pietat contra la corrupció del govern dels homes de Felipe González (recordeu-vos de Roldán, de Barrionuevo, de Mariano Rubio i de molts altres dirigents el nom dels quals ja no recordo). La diferència entre fa deu anys i ara no radica en el jutge, que és el mateix. Ni amb la corrupció, que és també la mateixa. Radica només en el diari que ventila la ventila i els protagonistes que són enjudiciats. Aleshores era El Mundo i ara és El País. Aleshores era el PSOE i ara és el PP.

Tant en el cas de Jordi Pujol dins els vuitantes, com en els dels socialistes dins els norantes, com ara en els dels conservadors, el problema no és el jutge (del qual si voleu en podem parlar un altre dia), el problema és la corrupció. I un altre problema gens menor del qual els espanyols sembla que no puguem desempallegar-nos és la ceguesa d’uns polítics que no saben veure-hi més enllà dels seus nassos. És a dir, dels seus interessos privats.

Anuncis

%d bloggers like this: