El marc constitucional

by

La Constitució espanyola, que ha presidit la nostra vida democràtica els darrers trenta anys, és objecte d’anàlisi en els diaris amb motiu de la diada del 6 de desembre. D’entrada he de dir que jo vaig votar-la, i que ho vaig fer amb un sí convençut, per bé que sabia que no podia resoldre tots els problemes que els espanyols teníem plantejats aleshores.

Algun d’aquests problemes continuen vigents i provoquen moments de dolor i d’ira, especialment quan els homes i dones d’ETA decideixen matar algú per fer-se sentir, tot i que saben que aquest és un camí que condueix al no-res.

Condemnar ETA des de posicions demòcrates és fàcil, perquè ningú que tingui un mínim de pudor pot acceptar, justificar o fins i tot comprendre la barbàrie dels assassins, una barbàrie del tot inútil que només produeix dolor.

Més difícil resulta, en canvi als demòcrates espanyols d’acceptar que el concepte d’Espanya que manté la Constitució (“La Constitució es fonamenta en la indissoluble unitat de la Nació espanyola, pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols”, art. 2) sigui discutible, i a més sigui discutit des de posicions, també democràtiques, que no poden acceptar que aquesta constitució no reconegui el dret a l’autodeterminació de les nacionalitats i regions que la integren.

Si aquest dret no es reconeix, o el que és el mateix, si els ciutadans de Catalunya o del País Basc (per citar algunes de les nacionalitats més conflictives) no poden (ni podran) mai, amb el text constitucional a la mà, decidir ells sols en referèndum si volen o no continuar integrats dins l’Estat espanyol (com van decidir, per exemple, els ciutadans de Quebec, que, per cert, van optar per quedar-se formant part del Canadà), i no ho poden fer perquè en aquesta decisió ha d’opinar també la resta de ciutadans espanyols, amb el mateix dret i amb la mateixa força, aleshores hem d’acceptar que, “democràticament”, mai no serà possible una modificació de l’actual estructura de l’Estat, ni tampoc del text constitucional en aquest punt.

És cert que això mai no justificarà l’assassinat, però sí que pot explicar que alguns sectors de la ciutadania manifestin que, dins aquesta estructura legal, dins aquesta constitució, no s’hi poden sentir còmodes, perquè consideren que lesiona drets que, per a ells, són fonamentals.

Anuncis

%d bloggers like this: