La corrupció que no cessa

by

A les Illes Balears no fem per ensurts. I no m’estic ara referint a la mare de totes les crisis, de què parlava en el meu anterior comentari, sinó als que ens està propiciant el Ministeri Fiscal, que dia rere dia destapa fets de corrupció, gairebé tots gestats a l’època en què Jaume Matas era al poder (vaja, era el poder!) i que afecten especialment a gent (fins ara de segona fila) que va exercir càrrecs de gestió (especialment a Ajuntaments o a empreses públiques).

Abans d’ahir vaig escoltar unes declaracions de Rosa Estaràs, actual líder dels populars i vicepresidenta amb Matas, que em vam fer pena. O potser no m’he expressat bé. Ella em feia pena, perquè la notava perduda, desencaixada i a apunt de caure en una depressió.

Vist des de fora tinc la impressió que Matas (i molts dels qui van pul•lular durant el seu mandat) van creure que el país era Jauja, i que governarien deu mil anys, com l’emperador de Turandot. És desconsolador veure desfilar aquests personatges de segona fila pels jutjats i fins desenterrant llaunes al jardí de casa amb més de 200.000 euros en el seu interior.

Però si contemplar aquesta sèrie patètica de cares esdevé repugnant, el que tots ens hauríem de demanar és com va ser possible tanta corrupció sense que cap dirigent de primer rang se n’adonés. Vaja!, sense que es disparessin les alarmes que hi ha d’haver a tot sistema polític.

Fa vint-i-vuit anys, Josep Tarradellas em va fer en privat una molt dura crítica contra el general Gutiérrez Mellado (que tots teníem com un home de gran coratge per la seva digna actuació el 20F). “D’acord –em va dir Tarradellas-, aquell dia va actuar com s’espera d’un home com cal, però per aquells dies del cop d’estat Gutiérrez Mellado era vicepresident del Govern i ministre de la Defensa. I una de dues: o bé sabia el que s’estava coent a l’exèrcit i no fa fer per avortar-ho, o no se’n va assabentar, que és encara pitjor.”

El mateix he de dir jo avui de Jaume Matas i de Rosa Estaràs. O ells estan ficats fins el moll de l’os en la trama corrupta, o bé no se’n van assabentar per manca de controls interns. Tan en un cas com en l’altre són, doncs, responsables. Potser no ho seran des del punt de vista penal, i jo me n’alegraré. Però ho són en tot cas des del punt de vista polític. Tan l’un com l’altra estan políticament amortitzats.

Anuncis

%d bloggers like this: