Fa pocs dies, el ple del Parlament va rebutjar, amb els vots del PSIB-PSOE, UM, Bloc per Mallorca i Grup Mixt, la moció presentada pel grup del PP en la qual s’instava al Govern a no fer ús del sòl rústic per a la construcció d’habitatges i en la qual s’exigia a l’Executiu autonòmic el compliment de la promesa de construir 20.000 habitatges de protecció oficial sense reclassificar sòl i sense incrementar el creixement previst en els Plans Territorials Insulars.
Més enllà d’emetre una opinió sobre aquest vot serrat del centre esquerra contra la proposta presentada per la dreta, el que a mi em sorprèn una mica és veure com tots els diputats que donen suport al govern han actuat com un sol home, i sense fissures. Val a dir que tampoc no hi ha hagut (o potser jo no he llegit) queixes de cap offsider del sectors progressistes. Així doncs, o tots callen o tots ho troben bé.
I això no deixa de ser estrany perquè, com a mínim, val a dir que sorprèn aquesta decisió de construir pisos en sòl qualificat com a rústic, ni que sigui per a habitatges de protecció oficial.
Per la ràdio vaig escoltar les declaracions d’un diputat del Bloc (el sector que d’antuvi hem de considerar més proteccionista) defensant la seva posició. L’argument no era positiu sinó negatiu. M’explicaré: no deia que la proposta de construir en terreny rústic li semblés adequada. Simplement afirmava que el PP no tenia cap força moral per criticar aquesta proposta i, menys encara, per presentar una moció com la que va rebatre el Parlament.
Tot plegat molt poc consistent. L’esquerra no pot, només, desqualificar la dreta. Ha d’argumentar (tenint en compte –ella sí!- l’hemeroteca) per què defensa ara aquesta posició que probablement no hauria defensat tres anys enrere.
Josep Maria Quintana 