Aznar

by

Mai no he tingut cap mena de simpatia personal per l’expresident Aznar. Però he de dir que em va sorprendre positivament quan, després de guanyar per poc marge les eleccions de 1996, va saber governar el país dialogant amb els uns i amb els altres, fins al punt que, no només es va entendre amb CiU, sinó també amb el PNB, el president del qual, Xabier Arzallus, va tenir paraules d’elogi per Aznar que no havia tingut per Felipe González.

Aznar ho va fer tan bé (molt més del que ningú no es pensava) que va guanyar les eleccions del 2000 per majoria absoluta. I amb aquesta vingué el desastre: emborratxament de poder, menyspreu a les minories, boda principesca de la seva filla, afrontes al Rei, envaniment personal fins veure’s en el mateix nivell de Bush i de Blair, etc. El resultat va acabar en desgràcia per al PP quan, per causa d’això (cosa que ell i els seus obliden) i també (però no només) de la mala administració de la crisi provocada per l’atac de l’11-M, el seu partit va perdre les eleccions.

D’aleshores ençà, el PP ha dut una deriva incomprensible, no ha volgut mirar de cara la realitat, s’ha enrocat amb el judici dels terroristes, ha fet de l’anticatalanisme el combustible de la seva vida política, i s’ha aïllat, de manera que és incapaç d’arribar a cap acord amb els altres grups polítics.

Aquestes darreres setmanes, Mariano Rajoy ha començat a veure que si no amollava llastra podia novament perdre les eleccions, i a més ha vist que la crisi socialista a Catalunya (bressol de vots per al PSOE) el podia afavorir, potser per això les cares d’Acebes i de Zaplana (vertaders guinyols d’Aznar) han començat a desaparèixer de les televisions. Però quan això succeïa, Aznar ha tornat a la palestra per dir bestieses tan grans com les que va dir respecte de la sentència del tribunal presidit pel jutge Bermúdez.

Aznar és un perill que pot acabar amb les esperances del PP, d’un partit que, si no es modera, si no se centra una mica i es desfà d’aquest sector radical i ultradretà que formen la COPE i el diari El Mundo, continuarà aïllat i a la deriva. Rajoy ho ha vist. I també Ruíz Gallardón. Fins i tot Esperanza Aguirre sembla que se n’hagi adonat, d’aquest perill que els pot ensorrar per sempre.

Aznar és avui el problema més gran que té la dreta espanyola. La major dificultat per assolir novament el poder.

Anuncis

%d bloggers like this: