Navarra no deixarà de ser Navarra

by

Si algun territori dels que avui formen part d’Espanya té una història complexa és el de la Comunitat Foral de Navarra, no sols perquè fou un regne fins al segle XIX, sinó perquè aquest territori ha tingut, com pocs, relacions amb el Regne de França. Només que retornem al segle XVI, veurem que la inclinació que sentien els reis navarresos per la política francesa i les negociacions per casar el seu primogènit, Enric, Príncep de Viana, amb una filla de Lluís XII de França, foren els arguments que esgrimí Ferran el Catòlic per enviar el Duc d’Alba a conquerir el Regne de Navarra l’any 1512. El 25 de juliol de 1512, Fadrique de Toledo, Duc d’Alba, ocupà Pamplona i la família reial navarresa va haver de refugiar-se a la Baixa Navarra i al Bearn (territori francès).

El 23 de març de 1513, les Corts de Navarra, reunides a Pamplona proclamaren Ferran el Catòlic “Rei de Navarra”. Posteriorment, el 1515, les Corts de Castella, a Burgos, sense presència de cap representant navarrès, annexionaren l’Alta Navarra a la Corona de Castella.

D’ençà la invasió castellana, Navarra quedà dividida en dues parts a cada costat dels Pirineus: La Navarra continental i la Navarra Peninsular. Degut a les relacions mantingudes de sempre, els hereus de la corona navarresa assentada en l’actual territori francès arribarien a ser reis de França. La reina Catalina de Foix, des de 1513 fins al moment de la seva mort, el 1518, exercí el seu regnat només sobre la part de Navarra situada al nord dels Pirineus. La van succeir Enric II, Joana III, el Borbó Enric III de Navarra, que a més fou rei de França amb el nom d’Enric IV i, més tard, els reis Lluís XIII de França i Navarra (dit el Just), que fou el qui amb l’ajut del Cardenal Richelieu, reorientà la monarquia francesa.

Consulteu, doncs, qualsevol història de Navarra o visiteu simplement la Wikipèdia i veureu que la vida d’aquest gran país ha tingut força vicissituds al llarg del temps. Doncs bé, a la vista d’això em demano: Què vol dir el senyor Acebes quan assegura que el PSN (Partit Socialista de Navarra) no pot votar als qui –es refereix a Nafarroa Bai- volen que Navarra deixi de ser Navarra?

Per ventura Navarra només és Navarra en la concepció política del senyor Acebes, de l’UPN (Unión del Pueblo Navarro) i del PP?

Els socialistes s’han negat a votar la candidata aberzale a l’alcaldia de Pamplona perquè necessitaven els vots d’ANV (partit qüestionat com a succedani de Batasuna). Però, suposant que això sigui correcte, quina pega democràtica té Nafarroa Bai? Podrem estar d’acord o no amb les seves tesis nacionalistes, evidentment, però no hi ha dubte que és un partit format exclusivament per demòcrates, alguns dels quals (Aralar) van sortir amb gran risc personal de Batasuna perquè aquesta no renunciava a –ni abjurava de- la violència.

Deixarà, doncs, Navarra de ser Navarra si la governen els socialistes amb el suport de Nafarroa Bai? És probable que, si això succeeix, Navarra deixi de ser la Navarra que vol el PP. Però no confonguem els termes. Navarra continuarà essent el que sempre ha estat: una comunitat viva que canvia amb el temps. I això amb una diferència: que mentre en els segles passats decidien les guerres, ara ho decideixen els vots i, en definitiva, la voluntat dels homes i les dones que habiten aquell territori.

Anuncis

%d bloggers like this: