La premsa europea i nord-americana no ha estat generosa amb Chirac

by

Jacques Chirac ha fet saber a l’opinió pública que es retira de la vida política i, tal com tothom esperava, no es presentarà a les eleccions presidencials. Després de més de quaranta anys de fer política, després d’haver estat President de la República, Primer Ministre, Batlle de París i d’altres càrrecs de menor importància, la premsa mundial ha tingut paraules especialment elogioses per aquest home que entrà en aquest món de la política de la mà de De Gaulle.

Segons publicava ahir Le Monde, la premsa britànica i americana no s’ha mostrat particularment tendra amb Chirac. El Daily Telegraph, diari de dreta, afirma sense floretes que si “les convencions demanen que es diguin coses gentils de les persones quan aquestes es retiren, no és fàcil de fer això en el cas de Jacques Chirac”. “En tant que home polític –segueix dient el diari-, el personatge ha tret partit de tot el que anava més enllà de la política francesa… és simpàtic, inconstant, dominador, i mostra un caràcter sense escrúpols.” Continua dient aquest diari que “ell ha estat, segons el seu humor, un lliurecambista i un proteccionista, un gaullista i un atlantista, un federalista i un euroescèptic”. “Podríem dir que en democràcia, els pobles tenen els homes que es mereixen. (…) França mereixia alguna cosa millor”, conclou.

Pel que fa al Financial Times, el diari dels negocis escriu que “en allò que fa a la seva herència, la major part dels analistes estan d’acord a estimar que el chiraquisme, més enllà dels pagesos que el sostenen, no representa gran cosa”. El diari el qualifica a més d’ “etern oportunista [que] ha canviat de camisa en mantes ocasions (…)”. El Financial Times revela així mateix que “ell ha estat generalment alabat per haver reconegut la responsabilitat de França en la deportació de jueus durant l’ocupació alemanya durant la segona guerra mundial, per haver conduït el 2003 ‘la vella Europa’ a oposar-se a la invasió de l’Iraq, i igualment per haver posat en guàrdia el país contra els perills de l’unilateralisme americà”. “El que emergeix –pel que fa als seus detractors- del balanç de Chirac és el sentiment d’ocasions perdudes”, escriu encara el diari.

El Guardian (de centre esquerra) qualifica Jacques Chirac de penell per la seva habilitat de navegar en funció dels seus interessos. “Chirac és sobretot criticat per haver fracassat a l’hora d’aprovar els canvis a França i d’haver cridat a un referèndum sobre la Constitució europea l’any 2005, i també per haver fracassat a l’hora de vendre aquesta idea als electors qui han votat NO” conclou el diari.

El New York Times opina això d’aquest adéu: “Després de més de quatre dècades en política i una dotzena d’anys com a president, Jacques Chirac ha anunciat la seva retirada de la vida política (…) però no ha anunciat que ell donava suport a la candidatura de Nicolas Sarkozy (…). El discurs de Chirac era un adéu, no un missatge polític, (…) No ha dit res de la seva herència o del futur de l’UMP. (…) Protegit per la immunitat presidencial, ha evitat les persecucions, però ell podrà ser perseguit un cop hagi abandonat l’Elisi.”

El Washington Post no és menys crític. “Per a nombrosos francesos, Chirac ha encarnat la imatge de la reialesa a la francesa: elegant i obert, algun cop brutal en les seves crítiques a altres països europeus i als seus aliats, amant de viure a tot tren i ardent defensor de la cultura i de la llengua franceses. (…) Durant els seus mandats a l’Elisi, Chirac ha vist com el mal francès s’aprofundia. Els seus esforços de reforma han fracassat, la taxa d’atur ha augmentat, la discriminació s’ha accentuat i la influència de França ha disminuït. Després de les vagues a les barriades i del moviment del CPE, la popularitat de Chirac ha tocat fons.”

Anuncis

%d bloggers like this: