Els de la Unió Cívica Mahonesa han dut Rosa Díez. Preocupats per trobar connexions amb el socialisme, han entrat a la junta una filla del batlle socialista de Maó durant la Segona República, la senyora Gomila, i ara presenten un retrat de la conferenciant davant un cartell del PSOE. Naturalment, el partit ha publicat una nota dient que la senyora Díez acudia al Fórum de l’ICM a títol individual.
És curiós l’interès que la dreta mostra per aquesta senyora. També Mariano Rajoy la va nomenar en el seu àcid discurs contra la política del govern de Rodríguez Zapatero, i la va destacar com a persona marginada pel partit avui en el govern.
D’ençà que la senyora Díez va perdre davant de Patxi López en la confrontació que tingueren per ocupar la Secretaria General del Partit Socialista d’Euskadi, s’ha anat alineant cada cop més amb l’Associació de Víctimes del Terrorisme que més bel·ligerant es mostra amb el govern. I tot fa la impressió que els seus dies com a dirigent socialista estan comptats.
El mateix ha succeït amb Francesc de Carreras (l’anterior convidat), que havia estat dirigent del PSUC i avui és un dels caps pensants de”Ciutadans de Catalunya”, un partit amb qui té força connotacions ICM.
Succeeix, però, que tant de Carreras com Diez, són persones d’esquerra que progressivament s’han anat rebel·lant més i més contra els partits nacionalistes. En el cas d’ICM, les persones d’esquerra són només una cohartada, perquè basta veure qui són els seus dirigents i la seva trajectòria per saber que no ho són, d’esquerres. A més, la lluita que duen a terme no és contra els nacionalismes (encara que també), ells han muntat aquesta organització per reivindicar que la versió castellana “Mahón” sigui novament l’oficial en allò que fa al nom de la ciutat, i de pas exigeixen que la versió catalana s’escrigui amb h intercalada.
Bé, el debat sempre és interessant, fins i tot quan els qui el promouen són persones amb les quals no compartim gaire coses.
Josep Maria Quintana 