Només quatre dies després que el senador nord-americà per Illinois, de raça negra, Barack Obama, hagués proclamat la seva voluntat d’assumir la candidatura per al partit demòcrata, la senadora Hillary Clinton ha fet saber, a través d’Internet, que també ella voldria ser la candidata d’aquest partit per ocupar la Casa Blanca.
En ambdós casos es tracta encara de sondeigs, d’exploracions preparatives del salt definitiu a la palestra. No seran els únics en aquesta cursa que els demòcrates han de jugar a fons, perquè novament hi ha la possibilitat real de vèncer els republicans. D’ací que molts d’altres intentaran de dar el salt, com per exemple John Edwads, un jove senador del sud, o bé el conegut i experimentat senador de la Costa Est, Christopher Dodd.
Val a dir que Bush haurà deixat un camp erm i que els Estats Units hauran de repensar seriosament la seva política, no sols exterior (que l’actual president ha desprestigiat fins a un grau extrem), sinó també la interior, de la qual nosaltres sabem ben poques coses i que sovint ens mostra (en el país de les llibertats) un món ple de desigualtats i d’injustícies.
Hillary Clinton és probablement la candidata més atractiva si observem la realitat nord-americana des d’Europa i ho fem des d’una postura liberal i progressista. Però la senadora per Nova York haurà de superar dos handicaps importants: el fet de ser dona en una societat encara masclista, i el fet de ser liberal, en una societat (sobretot a l’Amèrica profunda) que és clarament conservadora.
No cal que us digui que a mi m’agradaria que la seva aposta sortís bé.
Josep Maria Quintana 