L’admissió pel Tribunal Constitucional dels recursos contra l’Estatut de Catalunya (de moment són el del PP i el del Defensor del Poble) no impliquen sinó l’inici del procediment. Des del punt de vista jurídic no són una victòria ni una derrota de ningú, encara que els polítics sempre solen volen treure suc d’aquests moments processals.
Tanmateix, el fet de la presa en consideració posa en marxa un mecanisme sense precedents en el nostre dret constitucional perquè és per primer cop que el Tribunal haurà de considerar, avaluar i dirimir si és o no és constitucional una llei orgànica (l’estatut) que, pel fet d’afectar a una de les comunitats històriques, s’ha aprovat en referèndum.
Es podria, doncs, donar el cas que el Tribunal considerés no adequats a la Constitució un o més articles que, no sols han estat sancionats pel Parlament, sinó també pel poble. Però no crec que hàgim de treure punta a aquest fet. Al cap i a la fi les lleis són aprovades pels representants del poble, i els estatuts d’aquestes comunitats, a més a més han de ser refrendats per la població. Però el vot popular no legitima allò que és inconstitucional, com tampoc no el llegitima el vot parlamentari. Per tant, no hi ha diferència entre unes i altres normes en aquest punt.
Ara doncs, a esperar el veredicte.