El pati del PSC està revoltat. I no ho dic, només, per la renúncia de l’esposa de Maragall a continuar militant en l’organització política, tal com jo mateix ho explicava l’altra dia, sinó perquè ha estat ara el germà del president, Ernest Maragall, el qui, en una llarguíssima i agònica carta publicada en el diari El País (més que una “lletra de batalla” allò era un “memorial de greuges”) lamentava que el PSC (entengui’s la direcció actual del partit) hagués abandonat el seu germà.
D’altra banda, el que ens confirma que la cosa no marxa bé en el Partit dels Socialistes és la mena de reconeixement que l’encara president rep de Convergència i Unió, en demanar als incondicionals de Maragalls (suposo que als de “Ciutadans pel Canvi”) que, en les properes eleccions, recolzin el programa de CiU. En un comunicat a Europa Press, Miquel Iceta, que és un dels principals responsables de la defenestració de Maragall i de l’ascens de Montilla, i que ostenta avui el càrrec de portaveu del PSC, criticava CiU de voler “usar Maragall en la campanya després d’haver-lo volgut desprestigiar.”
Totes aquestes coses influiran ben segur en el resultat del proper dia 1 de novembre. El que no sabem encara és com hi influiran.
Josep Maria Quintana 