La no renovació del mandat de Maragall, la designació de Montilla com a candidat a la Generalitat, el nomenament de Clos com a Ministre d’Indústria…, són decisions que estan provocant en el PSC (Partit dels Socialistes de Catalunya) ferides que seran males de curar.
El socialisme de caire més nacionalista que configurava en els anys setanta Convergència Socialista de Catalunya que, amb un acord amb el PSOE formà el PSC, ha governat aquest partit durant trenta anys. Raventós, Obiols, Serra, Molas, Maragall, etc., eren homes procedents del catalanisme polític. Amb els dies, però, és l’ala procedent del PSOE la que va prenent força. D’aquells hem passat a aquests: Montilla, Iceta, De Madre, Chacón, Zaragoza, etc..
És, doncs, una nova sensibilitat la que pren força en el partit dels socialistes: la procedent de la immigració, la castellanoparlant d’origen, encara que ara parlin tots català. I això s’ha vist molt en aquest canvi de candidat a la presidència de la Generalitat, en el desterrament de Clos a Madrid (disfressat de premi) i en la decisió de Diana Garrigosa (l’esposa de Maragall) de sol·licitar la baixa en el partit en el qual ha militat gairebé la meitat de la seva vida.
És bo o dolent això? Només el temps ens dirà en què es tradueix aquest canvi que mostra que una nova sensibilitat és la que actualment du les regnes del PSC.
Josep Maria Quintana 