Des de 1954 fins a 1989, el general i líder del Partido Colorado, Alfredo Stroessner, va mantenir el Paraguai sota un despòtic règim de terror i corrupció, que va desmantellar i pauperitzà materialment i espiritualment la societat paraguaiana. Qualsevol vestigi d’oposició va ser escombrat sense contemplacions, incloent en aquesta actuació severes purgues en la pròpia organització política que li donava suport. Un seguit d’eleccions sempre fraudulentes prestava al règim una ridícula imatge democràtica, que Stroessner va alimentar per a presentar-se internacionalment com un governant a qui periòdicament homologaven les urnes. El general paraguaià va instrumentar el seu anticomunisme fins a convertir-lo en un rendible i sucós negoci, via préstecs internacionals, que li van permetre emprendre faraòniques obres públiques, com la presa hidroelèctrica de Itaipú. Mentrestant, l’oligarquia i les corporacions internacionals, així com també els traficants de drogues i d’armes eren generosament alimentats, a canvi d’un complagut suport polític.
L’estiu del 1973, uns mesos abans que el general Pinochet donés el cop d’estat a Xile que costà la vida al president Salvador Allende, el general Stroessner va visitar Espanya i es va trobar amb el seu col·lega, el general Franco, que el va convidar a sopar. Per aquells dies jo complia el servei militar a l’Acadèmia Militar d’Infanteria, a Toledo, i recordo que un diumenge penso que de juliol, el dictador paraguaià ens va obligar a restar a la caserna (maleïda la gràcia que ens féu!) perquè, entre el programa d’actes, hi havia la visita a l’Acadèmia. Recordo encara que ens feren formar dues hores abans en una esplanada on el sol hi queia de ple. El dictador va visitar-nos, se li rendiren honors i apa! a dinar!
Jo, que era poc amic de dictadors i militava a l’oposició antifranquista, vaig haver-me d’aguantar (com tots els meus companys soldats), però en el meu interior mai no li vaig perdonar aquella suada. De tota manera, és ben segur que el que nosaltres patirem aquell matí de diumenge, ara fa 33 anys, res no s’assembla al que van patir els paraguaians dissidents al llarg dels 35 anys de mandat d’aquest sàtrapa llefiscós i corrupte.
Josep Maria Quintana 