Castro ha aparegut vestit amb xandall i amb el Gramma del dia a la mà, com sol fer-se amb els segrestats perquè no hi hagi dubtes sobre l’autenticitat de la fotografia. La seva salut millora i els quaranta-set anys de govern no semblen suficients per a jubilar-lo definitivament. De tota manera, Castro, com un pare prudent del seu poble, adverteix als cubans dient-los que han d’estar preparats “para cualquier noticia adversa”.
Aquesta frase faria les delícies dels estudiosos de la llengua perquè, construïda, no sé si com a eufemisme o com a metàfora, no diu el que vol dir però pressuposa que tothom l’entén en el sentit vertader (el que és a la ment de Castro). També jo tinc la impressió que l’he entesa, la frase, però… seria realment una notícia adversa la desaparició de el Comandante? Si ens referim al fet de la mort d’un ésser humà (perquè a la mort fa referència la “noticia adversa”) probablement haurem de convenir que efectivament ho és. La fi d’una vida sempre és penosa i lamentable, encara que els benaurats desitgin la mort per a passar a millor vida, i que alguns militars cantessin pomposament que eren “novios de la muerte”. De fet, un prototipus d’aquests, el recordat (no per bé, certament) Millan Astray, proclamà “Viva la muerte” fins i tot davant les barbes venerables d’Unamuno, de qui es va riure a la cara, encara que tanta burla fatxenda no li va estalviar haver d’escoltar del rector aquell “Ganaréis pero no convenceréis” que ha perdurat possiblement més que la riota del general feixista.
Però tornem a la frase, perquè una cosa du l’altra i m’he desviat de la qüestió. Fent a banda l’element personal, creieu vosaltres que la desaparició de Castro seria una notícia adversa per a Cuba i per als cubans? Jo no n’estic tan segur. I encara us diré alguna cosa més: jo penso tot el contrari, conscient tanmateix que interpretar el futur és una facultat reservada només als déus.
Josep Maria Quintana 