Tot i que sovint acceptem les notícies, per greus que siguin, com aquell qui contempla una pel·lícula, per tant sense immutar-nos, la d’ahir –que l’aeroport de Heathrow s’hagués tancat per mor d’una acció policial que sembla que ha avortat una catàstrofe-, ens ha tornat posar l’ai al cor i ens deixa la impressió que vivim en un món on cada dia es fa més difícil saber on agafar-se. (Où sont-elles, nos repères?) I dic això perquè avui, no només és la guerra (tan vella com l’home) la que amenaça per ací i per allà la humanitat, sinó que també hem d’enfrontar-nos a fórmules més sofisticades de difícil detecció i que poden provocar grans mortaldats.
Ens van educar per a la vida i en uns valors humans que permetien als més grans d’entre nosaltres de donar-la per una causa superior: la fe, l’honor, l’amor a la pàtria, la plena donació al proïsme… Però en tots aquests casos la mort no era cercada –o no ho era directament-, sinó que es produïa com la conseqüència indirecta d’una actuació principal.
Ara, amb la proliferació dels terroristes suïcides en el món islàmic, perdem el sentit de l’orientació moral, perquè no sols causen uns danys de difícil prevenció, i a més enormes, ans també ens deixen l’esperit en absoluta desempara. Educats per a la tolerància després de segles de lluites civils i de voler-nos imposar la veritat pròpia els uns als altres, això no ho podem entendre. I fem bé de no entendre-ho, perquè només un déu absurd pot demanar que l’home mati (i es mati!) per a propagar la fe. I tanmateix veiem que és el pa de cada dia. Sortosament per a tots nosaltres, sembla que ahir, a Heathrow, l’àngel de Déu estigué de la nostra part.
Josep Maria Quintana 