Em diu un amic que em llegeix que la lletra de batalla d’ahir no està feta per a ser llegida l’agost. I jo li observo que precisament ahir feia una tramuntana deliciosa, de les que jo enyorava no fa gaire setmanes, aclaparat per la xafogor estival del passat mes de juliol. A més resulta que l’esperit bufa quan li dóna la gana i tu no tens més remei que caçar-lo al vol, com les perdius, durant l’hivern de Menorca. I quan dic l’esperit no em refereixo a la inspiració, fal·laç companya dels escriptors, perquè la inspiració (aquesta de què parlen els profans) mai no t’agafa si no et troba assegut, l’ordinador encès, i la ment força aclarida. Cal també tenir en compte –com jo li dic al meu amic- que un no té néts quan vol, i en això no valen calors ni d’altres excuses. D’altra banda, li observo que el nét aquest, no sols ha arribat amb un pa sota el braç, ans també ha vingut acompanyat d’un vent sec que no té preu. D’ací que no et queixis, li dic, ans afanya’t tu a la tasca.