Si bé durant la campanya electoral de Mèxic vaig creure que el candidat de l’esquerra, López Obrador, era l’home més indicat per a guanyar-les i per a dirigir el país, la seva actuació posterior, el populisme inacceptable que ha adoptat com a manera d’encarrilar una protesta que, cada dia que passa, es revela més inconsistent i encaminada, no a trobar la veritat, sinó a malmetre la victòria electoral del candidat conservador del PAN, Felipe Calderón, em demostra que aquell home no era el que jo em pensava, ans molt al contrari, amagava la personalitat d’un polític extravagant i ambiciós, d’aquells que es consideren tocats de la mà de Déu per a redreçar els interessos d’un poble.
Ahir, amb la decisió del Tribunal Suprem de revisar només el 10 per cent de les paperetes emeses i no la seva totalitat (com demanava López Obrador), les possibilitats del candidat esquerrà pràcticament esvaneixen, la qual cosa em satisfà, i penso que hauria també de satisfer els mexicans que no poden acceptar que els governi un home que ha demostrat de sobres que, per a aconseguir la victòria, és capaç de posar en perill les institucions del seu país i el sistema electoral que els mexicans s’han donat democràticament.
Josep Maria Quintana 