Seria divertit si no fos patètic jugar al joc aquell de taula que es diu, em sembla, “On és Willy? damunt el mapa de Cuba. Resulta que Fidel està malalt, que ha delegat tots els poders en el seu germà (d’això es diu, en dret, una successió troncal) i que ara el bo de Raúl es troba desaparegut. Diuen que amb una depressió de cavall perquè no sap què ha de fer amb aquest poder absolut que el seu germà ha exercit des de fa més de quaranta anys.
Aquella frase que marca les monarquies –“A rey muerto, rey puesto”– no pot aplicar-se a les dictadures, perquè res no hi ha de lligat en aquestes per molt lligat que creuen que estiguin les coses. La dictadura és una excepcionalitat, i com a tal règim d’excepció, no es regeix per normes clares i objectives. A més, sol anar unida a una personalitat forta, acompanyada d’un sistema repressiu que actua amb efectivitat. Això darrer és possible que ho tingui Raúl Castro (em refereixo al poder repressiu), però no sembla que hagi heretat el caràcter del líder carismàtic.
A Cuba es diu que la malaltia del “comandante” és un secret d’Estat. Jo hi afegiria encara més coses, perquè no només la malaltia és un secret, tot ho és, de secret, al si de les dictadures, perquè aquestes es basen en el domini de tots els ressorts del poder, i això no és possible fer-ho de manera diàfana.
Josep Maria Quintana 