Veure o escoltar el debat que tingueren els polítics catalans sobre les conseqüències de la vaga-sabotatge dels empleats d’Iberia fou decebedor. I escoltar els representants sindicals ho fou més encara, perquè ningú no es capaç d’assumir les responsabilitats.
La veritat és que, en el cas de la Generalitat, poca cosa més podia fer que prestar ajut i assistència als retinguts il·legalment a l’aeroport de Barcelona i oferir la col·laboració dels mossos d’esquadra (cosa que sembla que va fer, tot i que l’ajut no fou acceptat).
Qui realment quedà amb evidència fou el Govern de l’estat i, per damunt de tot, el delegat d’aquest govern a Catalunya, senyor Rangel, perquè un estat de dret no pot permetre que uns obrers prenguin les pistes i sabotegin la vida ordinària de l’aeroport de manera il·legal. A les dues hores d’iniciada l’acció, la Guàrdia civil havia d’haver restablert l’ordre i detingut els manifestants. En això té raó Piqué i el Partit Popular. El Govern va estar absent. I abdicar d’exercir la pròpia responsabilitat és inacceptable.
I dit això del govern, quin pot ser el crèdit d’uns sindicats que ara defensen els treballadors d’una actuació respecte de la qual no és possible tenir cap mena de benvolença? Si un sindicat vol carregar-se de raó, ha de ser a canvi de fer complir la llei als seus afiliats. Perquè mai no serà creïble la defensa basada en uns suposats drets que els treballadors no tenien, perquè ocupar les pistes i impedir el tràfec aeri és (o hauria de ser) una acció delictiva.
Avui, però, ja han començat les cessions que gens no m’estranyaria que deixessin la sanció en un no-res si no fos perquè als empleats d’Iberia se’ls pot complicar la vida per l’acció penal que algunes persones i associacions afectades han emprès contra ells. I m’agradaria que l’acció prosperés, perquè si un país deixa impune una acció com la de divendres passat, abdica dels seus compromisos i entra en un camí d’absolut desgavell.
Actuar contra els sabotejadors no és un problema d’ordre, és una acció de justícia per a reparar el dany (il·lícit) que aquestes persones han causa.
Josep Maria Quintana 