Estimat director: Després que Bush i Blair fessin sengles visites a l’Iraq a finals de maig i ens oferissin una visió optimista de la realitat un cop el nou govern presidit per Nouri Al-Maliki es posés en marxa, The Washington Post ha intercepta una nota confidencial que l’ambaixador nord-americà a l’Iraq, Zalmay Khalilzad, dirigia a la secretària d’estat, Condoleezza Rice.
Publicada pel diari londinenc The Independent, la nota es refereix al llarg de 23 punts a qüestions relacionades amb la vida quotidiana, i ens mostra una realitat molt diferent de la que ens volen fer veure Blair i Bush. Te’n faré, si m’ho permets, un resum. Diu Zalmay Khalilzad:
1. Els empleats iraquians del servei de relacions exteriors es planyen de la incidència negativa que tenen les milícies islàmiques sobre la vida quotidiana. Les pressions sobre la manera de vestir i els costums són contínues. Els talls de corrent i l’elevat preu del carburant han implicat una baixa en el seu nivell de vida.
2. Una de les nostres col·laboradores, que és xiïta, s’ha vist obligada a dur el vel i a no conduir davant les contínues amenaces que ha rebut.
3. Una altra, sunnita, explica que en el seu barri constrenyen les dones a vestir segons la tradició islàmica. Els taxis que les han de dur a la zona verda [on hi ha l’ambaixada dels EEUU] no les agafen si no van amb el cap cobert.
4. Algunes empleades dels ministeris, sobretot el de transports, controlat pels partidaris de Moqtada Al-Sadr (religiós xiïta radical antinord-americà ), exigeixen que el personal femení dugui el hijab en el lloc de treball.
5. Membres del personal ens han assegurat que corren perill els fillets que surtin al carrer amb calçons curts. Els qui vesteixen texans són apartats dels altres.
6. Una dona kurda i xiïta, que fou víctima de la repressió de Saddam Hussein, ha estat expulsada de casa seva i assegura que no té lloc on anar ja que se li tanquen totes les portes. Aquestes expulsions, podrien ser la manera com les noves autoritats xiïtes responen a les mesures preses pels kurds respecte dels àrabs en altres regions del país. Un periodista d’un diari àrab ens ha dit que preparava un informe aprofundit sobre la neteja ètnica que es practica, segons ell, a gairebé totes les províncies de l’Iraq.
7. Les temperatures a Bagdad sobrepassen ja els 46ºC. Tots els nostres empleats confirmen que, la darrera setmana de maig, només han tingut una hora de llum de cada sis. A principi de juny la situació ha millorat una mica: han tingut llum una hora de cada quatre. Bab Al-Muatham, un barri del centre de Bagdad, no té electricitat municipal des de fa un mes. Els llocs més afavorits són els propers als hospitals, a les seus del partits polítics i de la Zona verda.
8. Tots els empleats complementen el servei d’electricitat amb generadors, en els quals han d’invertir una part important del seu salari.
9. Les cues d’espera a les estacions de servei són inacabables. Un empleat nostre ens ha dit que un dia de lleure va fer cua durant dotze hores per a obtenir gasolina. En el mercat negre, el preu de la gasolina es multiplica per quatre.
10. Un empleat nostre fou segrestat. Una empleada va rebre amenaces de mort i ha hagut de marxar a l’estranger.
11. El nostre personal ens diu que hi ha hagut un canvi d’actitud dels agents d’ordre que protegeixen l’entrada de la Zona verda. Alguns ens han demanat credencials de premsa per no dir que treballen a l’Ambaixada.
12. De les nou persones que contractàrem durant el mes de març, només quatre s’atreviren a dir als seus familiars que treballaven a l’Ambaixada.
13. Ens és impossible de dir als nostres treballadors que vinguin un cap de setmana, ja que això els delataria. Una empleada ens ha confiat a meitats de juny que la major part dels membres de la seva família pensen que els Estats Units castiguen la població de la mateixa manera que ho feia Saddam Hussein (amb la diferència que ara reben sunnites i els xiïtes).
14. Alguns empleats nostres mai no s’enduen a casa el telèfon portàtil americà per no ser presos com a objectius. Els noms dels seus amics i familiars sempre responen a un codi per tal de no desvetllar la seva personalitat.
15. Nosaltres hem començat a destruir els documents on hi consten els noms dels empleats, per a evitar problemes si l’ambaixada era evacuada.
16. Les divisions ètniques i religioses són cada cop més palpables dins el país. Els qui poden han fugit cap a Egipte.
17. A mesura que les xarxes de relació es desfan, les tensions i els nervis augmenten.
18. Alguns empleats ens han dit que viure dins la Zona verda és cada cop més difícil. Diuen que les amenaces quotidianes i les pressions que reben són cada cop més hostils a causa de la presència de la coalició.
19. Els nostres empleats cada dia han de canviar d’estratègia per a sortir de la zona sense riscos.
20. Després de la destrucció de la mesquita de Samarra (febrer 2006), els nostres empleats i contactes han esdevingut experts en l’art de modificar els seus comportaments per tal de no ser objecte dels “alasa” (informadors).
21. El nostre personal assenyala que la seguretat i el subministrament de determinats serveis són garantits per “subministradors locals” la seguretat dels quals depèn de la relació que tinguin amb les autoritats del barri que controlen els carrers i fan fora els estrangers.
22. Un habitant del barri xiïta i cristià de Karada ens ha dit que combatents àrabs antinord-americans havien pres possessió del sector i controlaven els muktar (líders de barri).
La nota confidencial culmina amb el següent comentari:
23. El nostre personal continua tenint un comportament professional, però la tensió és perceptible. Constatem que la por contribueix a consolidar els lligams religiosos i ètnics. Els nostres empleats es troben tan inquiets que ens temem que no exageren la gravetat de la situació ni volen tampoc atreure la nostra atenció sobre informacions que concordin amb la seva visió de les coses. Si les pressions a les quals se’ls sotmet fora de la Zona verda no cessen, l’objectivitat, la cortesia i la lògica que han de regnar en el lloc de treball corren el risc de desaparèixer.
Certament, amic director, la versió que fa l’ambaixador nord-americà de la realitat iraquiana no s’assembla ni de prop a la que ens han fet arribar Bush i Blair després de les seves visites al país ocupat. Tant l’un com l’altre, han assegurat que retirarien les tropes un cop la seguretat del país estigués garantida, i Blair ha anunciat el passat 19 de juny que retiraria 170 soldats de la província meridional de Muthana un cop l’estat iraquià hi desplegui les seves tropes. Però a la vista dels fets, temo molt que, quan aquesta retirada es produeixi, difícilment podrem assegurar que a l’Iraq hi regna la pau i que s’hi ha establert un sistema democràtic i de llibertats.
Josep Maria Quintana 