L’acció militar empresa pel govern israelià contra Hamas i Palestina a conseqüència del segrest o presa del caporal Gilad Shalit, que fou capturat fa una setmana per activistes de Hamas, és d’una envergadura tan gran i desproporcionada que fa la impressió que Olmert aprofita el fet no sols per a demostrar la seva capacitat de resposta (sempre avalada pels Estats Units), ans per a destruir Hamas fins allà on pugui, encara que aquesta destrucció, lluny de resoldre el problema, segurament el complicarà encara més.
En aquest sentit penso que és útil de conèixer com es veuen les coses des dels observatoris europeus, i en aquest sentit vull destacar allò que opina un diari més aviat conservador com és el parisenc Le Figaro (3.07.06). Entre altres coses, diu:
“Si Ehoud Olmert cerca de destruir Hamas tot anant en socors de Gilad Shalit, s’exposa a una decepció. El primer ministre arrisca de caure en el parany d’un conflicte asimètric, aquell on la superioritat militar esdevé un sot que el fort cava sota els propis peus tot reforçant el feble. Hamas no necessita ministres palestins per a perjudicar Israel. Ahir (llegiu diumenge dia 2) la branca armada del moviment amenaçava de reprendre els atacs a Israel segurament amb els procediments abjectes que aquesta organització sol dur a terme contra els civils. Fins i tot en el cas que Hamas sigui considerat en la versió governamental com un insult per als israelians, en la versió clandestina representa una amenaça encara més violenta. Més val un interlocutor retorçut que la manca d’un interlocutor.”
Josep Maria Quintana 