En el moment d’escriure aquestes notes he rebut dos correus relacionats amb la meva lletra de batalla de fa dos dies. Un és d’un poeta i pintor (d’ell tinc una obra preciosa que presideix la sala d’estar de casa) que em recrimina no haver citat Chomsky. I té raó. Diu:
“Benvolgut Sr. Quintana,
he llegit amb atenció i interès el darrer article que ha escrit sobre la figura de l’intel·lectual. Hi estic plenament d’acord amb vostè, tot i que hi he notat a faltar alguna referència més actualitzada del tema, en concret m’hi ha mancat la referència d’un dels millors intel·lectuals d’avui i que precisament ha reflexionat sobre la tasca dels intel·lectuals, em referesc a Noam Chomsky. Llegir-lo és gairebé una obligació. La seva opinió sobre el paper de l’intel·lectual és precisament la que heu remarcat, però ubicada al món complex de grans reptes d’avui. Internet n’és ple.Gràcies pels seus escrits, us seguesc amb interès.”
L’altra és més curiosa. M’arriba d’un lector occità, i és escrita amb aquesta llengua. Aquest em recrimina una visió massa parisenca del concepte i em diu que em farà conèixer la seva opinió en el seu bloc.
Diu:
“Adiussiatz,
Ai trapat que la vòstra question, què és un intel.lectual ?, amerita un tèxte mai long : o farai sul men blòg.
Me sembla que al vòstre article fauta la nocion francesa de l’universala lenga francesa que a bastit un ensemble de conceptes que fan l’intellectual parisenc o aparisequit.
Vos farai saber quina responsa complemetària farai en tant qu’occitanista a aquesta question, que poirís la vida lingüistica e culturala en Occitània.
Per clavar vòli saludar la qualitat del vòstre blòg.
Ben coralament,”
Realment és bonic mantenir aquesta finestra oberta al món. En un món on tots som iguals i on només preval el valor de la paraula.
Josep Maria Quintana 